Publicat el 22/03/2018

INTERPRETACIÓ
Diane Kruger, Numan Acar, Ulrich Tukur, Johannes Krisch, Siir Eloglu
DIRECCIÓ Fatih Akin
DURADA 100 min
GÈNERE Drama / Terrorisme

De tots els elements que caracteritzen l’obra de Fatih Akin, n’hi ha tres que m’agraden especialment. El primer és la combinació de denúncia social amb la presentació i desenvolupament de personatges. El racisme, el masclisme o els prejudicis racials són elements presents en la majoria de les seves pel·lícules, però la seva importància sempre està supeditada a les vivències i experiències dels protagonistes. La pel·lícula que ens ocupa presenta una sèrie d’esdeveniments més interessats en l’evolució de Katja (interpretada per una brillant Diane Kruger) que en la mateixa denúncia, tot i que, aquesta vegada, el punt de partida és molt difícil de separar d’un posicionament clarament inconformista.

Això repercuteix de manera indirecta en el segon element. La protagonista de la pel·lícula ha d’enfrontar la mort de la seva família (assassinada en un atemptat xenòfob), i a partir d’aquí tot indici de lluita que el personatge assumeixi estarà destinat a repercutir directament en un fet: estem davant d’una innegable injustícia. Per això és pràcticament impossible assumir tal premissa des de qualsevol punt de vista que no sigui el de denúncia; i per això la pel·lícula dedica una part important del seu temps a la investigació judicial dels successos (posant especial atenció en les tendències ideològiques dels presumptes responsables de l’atemptat). Els personatges protagonitzen històries a partir de les quals el director se situa en una posició o una altra. Per això cada pel·lícula (i aquest és el segon element) té la seva pròpia tesi: l’entrega del director als seus personatges és tal que fins i tot està disposat a cedir el protagonisme a la crítica social si així ho requereixen.

Estem, doncs, davant d’un guionista que no es deixa portar per cap tòpic pel que fa als personatges; ni tan sols en els desenllaços, que tan aviat poden tenir un final feliç com una resolució tràgica. Una flexibilitat que també està en el camp de la direcció, ja que Akin no té cap inconvenient a servir-se de certs recursos propis del cinema comercial. Gràcies a aquest tercer element, En la sombra es desvincula completament de qualsevol tipus de pretensió innecessària: lluny de l’exhibicionisme i del lluïment autoral, la prioritat (centrant-nos ara en el camp de la direcció) és el bon desenvolupament i enteniment dels fets.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2