Publicat el 10/02/2016

La pel·lícula de ciència-ficció Elysium retrata de forma simbòlica la societat cap a on anem. Un ‘paradís’ del capitalisme construït a base dels pobres, totalment condemnable i rebutjable. Corre l’any 2154 en una terra superpoblada, amb tots els seus recursos esgotats i problemes de fam. Els rics del planeta i els governants viuen a Elysium, un satèl·lit on aquests rics gaudeixen d’una bona vida, sense malalties, escapant de l’envelliment i la mort, a costa de la pobresa al món, on no hi ha seguretat social, sindicats ni ocupacions. En aquesta pretesa societat de pobres i rics, l’envelliment passa a ser un problema econòmic que només afecta els pobres, la qual cosa és més que discutible.

En unes jornades internacionals sobre l’envelliment es van comentar casos de persones grans ateses per tres assistentes socials en torns de 8 hores i coordinades per una altra persona que, tot i la gran despesa econòmica suportada, no eren felices, ja que trobaven a faltar el caliu altruista humà comunitari. Les persones aparcades en una residencia geriàtrica manifesten viure en una presó, que és d’or quan aquesta és de 4 estrelles. Des del Moviment Sènior creiem i estem plenament convençuts que hem de buscar un sistema millor, més humà i menys materialista que l’actual, en una nova societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners. Cal recuperar una nova espiritualitat, la porta d’accés a una energia positiva desconeguda, que ens faci possible superar la por de sentir-nos sols.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari