Publicat el 20/04/2018

Els aiguardents de residus de raïm o vi reben en castellà el nom genèric d’orujos. Però depenent de la procedència poden tenir un altre nom local, com per exemple: marc o aiguardent a Catalunya; aigua clara al nord de Castella i Lleó… Obtingut del raïm del qual s’extreu el most per a licor i amb una mixtura d’herbes de la millor qualitat per al seu procés de destil·lació, ha deixat de ser la beguda posterior al dinar dels pagesos per convertir-se en el millor glop després d’un àpat copiós, i la cloenda perfecta a qualsevol reunió d’amics o de feina.

Algunes distincions:

Joves: aquells que s’han guardat en recipient que no aporta cap enriquiment després de la destil·lació. És el cas d’envasar-lo en ampolla. El seu color es d’un blanc cristal·lí.
Envellits: aquells que han estat posats en botes de roure o d’un altre material, on adquireixen característiques diferents des del moment de la destil·lació. Tenen un color blanc groguenc.
Aromàtics: quan per si mateixos adquireixen una aroma derivada de les varietats de raïm, com el moscatell, la malvasia, etc.
Aromatitzats: quan intervé la maceració d’herbes medicinals l’orujo adquireix el color dels pigments continguts en elles. Per exemple, un orujo aromatitzat amb murta té un color vermell violaci.

Alguns orujos:

Marc de cava: procedent de la destil·lació del raïm amb el qual s’elabora el cava (macabeu, xarel·lo, parellada, monestrell i chardonnay). Envellit en botes de roure, un mínim de dos anys. És suau i d’aroma rellevant. Molt apreciats els de la comarca catalana del Penedès.

Aigua clara de Prada: és fi, de gran aroma, generalment blanc i jove. Procedeix de la localitat de Cacabelos (Lleó).

Aiguardent de Liébana (Cantàbria): orujo blanc i jove, molt apreciat per la seva qualitat.

Orujo de Galícia: barrejat o no amb herbes aromàtiques, procedeix de la destil·lació dels residus de raïm vinificat a Galícia. Els joves es distingeixen pel seu color clar, i els envellits pels tons ambarins.

Orujo d’Ullà (Girona): producte de gran qualitat i singularitat, sotmès a un estricte control durant l’elaboració i envelliment. Fet a partir de residus de raïm de varietats especials.
Després d’un bon àpat, si la sobretaula s’allarga és costum prendre un licor per rematar. Diu la tradició que aquest gest afavoreix la digestió; mite o realitat? Només cal provar-ho.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari