Publicat el 12/02/2014

Entre totes les lleis mil·lenàries que existeixen, la de l’etern retorn és una de les més importants. Un clar exemple es dóna en les modes, que sovint són el retorn de modes del passat. Temps enrere, els nostres besavis vivien de lloguer, no pagaven impostos, però sí una iguala per les visites al metge, un vitalici per quan fossin vells, i una assegurança per a l’enterrament. Tot i no tenir l’actual estat del benestar, amb els recursos propis i amb l’esforç personal i comunitari, van crear cooperatives de consum i de producció autogestionades, entitats culturals d’auxili mutu, caixes d’estalvi i moltes altres coses pròpies d’una societat on no existia l’atur, basada en l’ajuda entre uns i altres, i en la vida comunitària.

Resulta que, amb l’actual davallada de l’estat del benestar, recuperar la memòria històrica dels besavis seria plenament recomanable, sempre que la recuperació fos en el fons i no en les formes, que haurien de ser les del nostre temps, és a dir amb un alt grau de desenvolupament tecnològic i científic. L’actual societat civil s’hauria d’autoorganitzar en l’àmbit municipal per negociar l’administració dels seus diners, dels seus impostos, amb els governs locals. En primer lloc, seria necessària la realització d’accions concretes (i no demagògiques) per promoure i potenciar la creació de llocs de treball, imprescindibles per superar la xacra de l’atur. Els diners municipals s’haurien d’administrar en benefici dels ciutadans, i no segons els criteris d’una classe política mancada de credibilitat.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari