Publicat el 07/05/2014

INTERPRETACIÓ Animació
DIRECCIÓ Hayao Miyazaki
DURADA 125 min
GÈNERE Dramabiogràfic

Després de trepitjar fort amb les seves tres pel·lícules més humanes (Mi vecino Totoro, Nicki la aprendiz de bruja i Porco Rosso) i de deixar volar la imaginació en la trilogia de l’abstracte (La princesa Mononoke, El viaje de Chijiro i El castillo Ambulante), Hayao Miyazaki sembla voler fusionar ambdues etapes en un nou període creatiu que comença amb Ponyo en el acantilado, on els recursos visuals més abstractes actuen exclusivament al servei del desenvolupament dels personatges. Ara ja no ens trobem al davant d’un festival audiovisual que remet a conceptes intangibles, com són la naturalesa, la vellesa o la malaltia; sinó que ens encarem a uns personatges de carn i ossos que tenen uns objectius molt concrets, com trobar l’amor o aconseguir un somni d’infància. No es tracta d’una eliminació completa d’objectes fantasiosos amb el propòsit d’obtenir un retrat cru de la realitat, sinó més aviat una reducció d’aquests a la mínima essència, i destinats únicament a reflectir estats d’ànim i moments d’ensomni.

El viento se levanta pot resumir-se com una bella història plena de tragèdia, en què l’optimisme s’amaga al darrere dels somnis i dels petits moments de plaer que la vida ens ofereix de tant en tant. Aquesta vegada la recompensa no es troba al final del viatge, sinó en tot el trajecte, i especialment en la nostra capacitat d’evasió, en el racó amagat en la ment al qual ningú, excepte nosaltres, pot accedir. A la pel·lícula observem com els personatges s’encarreguen de crear el seu propi optimisme i els seus petits moments de plaer: el missatge ja no és que la vida ens depara una cosa magnífica, sinó que nosaltres mateixos podem crear la nostra felicitat. Així és com el personatge principal de l’aventura aconsegueix trobar, enmig d’un seguit de tragèdies d’aparença interminable (el famós terratrèmol Kanto que va arrasar el Japó l’any 1923, la crisi financera del país, la malaltia de l’estimada, la purga política antialemanya dels anys 30 i la posterior derrota bèl·lica davant dels mateixos alemanys…), una manera personal de cobrir de bellesa el drama que l’envolta.

L’entrecreuament de realitat i fantasia es converteix en l’eina ideal per transmetre el missatge tendre que Miyazaki pretén donar-nos: vivim dels somnis. Amb un tractament de sons impecable i una poètica fixació en els detalls, la pel·lícula no abandona mai l’àmbit de la realitat. Es converteix en un testimoni de la quotidianitat, però alhora transmet una gran dosi d’optimisme, que sempre se centra, com hem dit, en el plaer dels petits moments i en el poder dels somnis que encara s’han de complir.

El resultat és un producte que no s’assembla a res que haguem vist anteriorment. Una deliciosa experiència tant visual com sensorial que situa Hayao Miyazaki un llistó encara més amunt d’on ja es trobava.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2