Publicat el 08/03/2017

INTERPRETACIÓ
Shahab Hosseini, Taraneh Alidoosti, Babak Karimi, Mina Sadati
DIRECCIÓ Asghar Farhadi
DURADA 125 min
GÈNERE Drama psicològic

La principal qualitat d’Asghar Farhadi és que té una habilitat especial per plasmar la tragèdia. El director iranià sap tocar les tecles exactes per remoure l’estat d’ànim de l’espectador sense que ningú se n’adoni. Perquè les seves pel·lícules neixen d’històries que tenen una forta transcendència, i que són retratades amb una fermesa i una decisió que es queden a una sola passa de la grandiloqüència. Precisament aquest és l’aspecte que fa tan admirable el seu treball: ser capaç d’assenyalar el drama, mencionar-lo en veu alta sense perdre la naturalitat ni el realisme. Un exercici de narrativa que duu a terme mitjançant una mena d’alternació entre salts temporals i descripcions pausades.

Farhadi no dubta, per exemple, a fer ús de l’el·lipsi quan ha d’explicar el conflicte que desencadena el drama. Però, de la mateixa manera, desenvolupa amb detall i paciència el tercer acte de la pel·lícula, sense precipitar ni una mica el curs dels esdeveniments. Aquesta decisió narrativa respon a una clara intenció: la de restar importància al fet per centrar-la en les reaccions dels personatges. Perquè Farhadi vol parlar-nos d’accions i reaccions que neixen d’una confusió entre justícia i venjança, entre emoció i orgull, entre sentiments personals i complexos socials. Trets socials presents en la majoria de societats contemporànies i que el director entén com a estigmes universals (les seves pel·lícules, de fet, funcionen en qualsevol escenari).

La reflexió de Farhadi, a més, es recolza en suggeriments al·legòrics: és el cas del buldòzer del pròleg, que excava al costat d’un edifici, removent el ciment que sostén l’habitatge de desenes de vides; o la representació teatral de La mort d’un viatjant, que porta els personatges a navegar entre la interpretació teatral i les activitats de la vida real. Tot plegat és com un joc de miralls que retrata la volubilitat dels actes sincers, la confusió del sentiment personal amb el compromís social i la facilitat amb què una sèrie de valors (que ni tan sols percebem) poden conduir-nos a absurdes activitats que en realitat només garanteixen l’esfondrament del nostre dia a dia.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

 

Deixa un comentari