Publicat el 14/06/2018

INTERPRETACIÓ  Marina Foïs Matthieu Lucci Florian Beaujean Mamadou Doumbia Mélissa Guilbert
DIRECCIÓ  Laurent Cantet
DURADA  114 min
GÈNERE Drama / Adolescència

La premissa d’El taller de escritura no és nova: l’art com a eina de reinserció. El que fa especialment interessant el treball de Cantet és que va molt més enllà del titular. El director es proposa desvetllar els aspectes d’aquest tipus d’iniciatives que sovint queden ocults. Per exemple, la seva tendència exhibicionista. M’explico. En El taller d’escriptura que té lloc en la pel·lícula que ens ocupa, hi passa exactament el mateix que passava en la iniciativa radiofònica que José Luís Berlanga plantejava en el seu (excel·lent) treball Plácido: són iniciatives que, en realitat, no es regeixen tant per intencions altruistes com per la necessitat d’un rentat de consciència social.

Un caràcter ostentós que queda plasmat, per exemple, en l’entrevista televisiva de l’Olivia, moment en què l’escriptora exhibeix els seus joves aprenents com si fossin petites desviacions en procés de reorientació. De fet, l’escriptora es veu a si mateixa com l’exemple de ‘persona realitzada’, algú que ha arribat al final d’un ‘trajecte universal’ de rumb preestablert del qual alguns (cas dels adolescents del seu taller) corren el risc d’apartar-se. Per això Laurent Cantet centra la tesi del seu treball en un inesperat acostament entre l’escriptora i l’Antoine, un adolescent que, d’alguna manera, representa la màxima expressió del jove esgarriat. A partir d’aleshores comencem a conèixer els autèntics personatges: descobrim fins a quin punt la vacuïtat de l’obra de l’Olivia contrasta amb el brutal contacte amb la realitat que té l’Antoine.

Però no és només una qüestió de contingut. Perquè, malgrat l’agosarat plantejament del guió, les formes de Lauren Cantet aconsegueixen que tot resulti absolutament natural. I s’ha de dir que és poc freqüent que reflexions tan profundes aconsegueixin un acabat tan lleuger. Però el cas és que la contenció de Cantet i Campillo fa que els guionistes es puguin permetre un gir de truita descaradament ambiciós: contràriament al que se’ns ha dit, no és la literatura la que reorienta els sectors socials ‘desviats’, sinó que són aquests últims els que corregeixen les mancances de la literatura. Pot ser que l’art tingui un fort potencial de mediador entre cultures i classes, però la realitat segueix estant als carrers, i generalment en els menys freqüentats pels artistes.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon