Publicat el 23/03/2017

Les mitologies grega i romana tenen una bonica llegenda que explica com va sorgir aquesta estació floral i lluminosa.

Segons els mites clàssics, Demèter, deessa de l’agricultura, va tenir una filla amb el déu suprem de l’Olimp, Zeus, anomenada Persèfone, o Prosèrpina per als romans. Però la noia va tenir la mala fortuna que el déu dels inferns, Hades, s’enamorés d’ella i decidís endur-se-la amb ell al seu regne.

Així doncs, mentre la jove recollia flors acompanyada de les seves amigues, just en el moment en què anava a collir un lliri —o un narcís, segons algunes versions— es va obrir la terra, i a través de l’esquerda Hades va emportar-se-la a l’avern.

Quan Demèter va assabentar-se’n, va emprendre, desesperada, una llarga recerca per tots els racons del món per tal de trobar-la. Durant el seu vagareig va deixar de banda les seves obligacions, per la qual cosa la terra es va tornar estèril.

En veure-ho, Zeus va exigir a Hades que retornés Persèfone a la seva mare. Però això no va ser possible, perquè la jove havia menjat un gra de magrana mentre era a l’infern, i menjar qualsevol cosa d’aquest regne subterrani implicava quedar lligat a ell eternament.

Aleshores, el déu dels déus va ordenar que Persèfone dividís el seu temps passant part de l’any al costat d’Hades, a l’avern, i la resta a la terra amb Demèter. Per això, quan la noia és a l’infern, allunyada de la seva mare, la terra es torna estèril i s’imposa la trista i fosca estació hivernal. En canvi, quan Persèfone torna amb Demèter la natura reneix, feliç per aquest retrobament.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari