Publicat el 23/04/2014

INTERPRETACIÓ
 Bérénice Bejo, Tahar Rahim, Babak Karimi, Ali Mosaffa, Pauline Burlet
DIRECCIÓ Asghar Farhadi
DURADA 130 min
GÈNERE Drama

No crec que hi hagi millor manera de començar aquest article que assenyalar que la peça que ens ocupa és la millor estrena en territori espanyol en el que portem d’any (amb el permís d’El lobo de Wall Street). Aquesta primera incursió en el terreny europeu per part del director iranià Asghar Farhadi suposa, per irònic que sembli, una nova insuflació d’idees narratives en el terreny cinematogràfic occidental, una lliçó de retrat de personatges polit i complet. És una bella forma d’unificar cultures aparentment separades: el que Farhadi ens mostra tant pot entendre’s com els conflictes convivencials que no ha aconseguit deixar enrere una parella iraniana malgrat el seu trasllat a territori occidental, o bé com una contaminació cultural europea de la qual neixen precisament aquells conflictes.

El pasado és una pel·lícula més interessada a plantejar preguntes que a oferir respostes. Hi ha interrogants que fan referència als conflictes que fracturen la unitat de la família protagonista i que queden sense resoldre, ja que Farhadi no pretén parlar de l’origen que tenen, sinó reflexionar sobre la insistència, per part dels personatges, a rascar i rascar ferides que podrien estar tancades; no amb la intenció de tancar etapes, sinó en un acte gairebé involuntari d’obrir noves ferides en un present ja tacat pel rancor. Al llarg del visionat de la pel·lícula podem observar com Marie no deixa d’invocar fets pretèrits en to recriminatori al seu exmarit, mentre que Samir no fa res més que obeir religiosament les peticions de Marie, guardant cada acte d’obediència com una arma verbal amb què colpejar-la en futures discussions. Alhora, Lucie no deixa de culpar-se a ella mateixa per un fet passat que es resisteix a confessar.

Farhadi presenta tot el que s’acaba d’esmentar sense jutjar cap dels personatges, mostrant-ne tant la part més humana com el costat més pervers. A això ajuda notablement la contenció amb què el director plasma cada escena, la mil·limetrada durada que atorga a cada seqüència, i l’acurada planificació amb què es desenvolupa cadascuna d’elles (recordem, per exemple, el diàleg mut entre els dos personatges principals que presenciem així que comença la pel·lícula, o l’encertada decisió d’acompanyar un dels punts culminants del relat amb el so de la pluja …). El pasado és una joia cinematogràfica que sap situar-se just davant de la línia divisòria que separa el culebrot convencional i la pura genialitat, convertint Asghar Farhadi en un dels cineastes dels nostres dies que cal tenir més en compte.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Bosc Màgic dels Tions al Rukimon
GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc