Publicat el 12/02/2014

INTERPRETACIÓ:
Leonardo DiCaprio, Jonah Hill, Margot Robbie, Matthew McConaughey, Jean Dujardin
DIRECCIÓ Martin Scorsese
GÈNERE: Drama romàntic / Anys 20
DURADA 143 min

a càlida acollida que viu el treball que ens ocupa no s’explica únicament pel camí obert arran de l’oscaritzada Infiltrados. El fet es produeix, sobretot, gràcies a l’important recorregut cinematogràfic que ha experimentat l’estil del cineasta italoamericà. El tipus de narrativa que Martin Scorsese ha exposat al llarg de trenta anys sorprenia per la capacitat d’unir un llenguatge cinematogràfic molt explícit amb una exposició crua i realista dels esdeveniments. El públic no estava preparat per a un impacte visual tan directe, motiu pel qual els treballs del director van ser arxivats ràpidament en l’apartat de «cinema minoritari». Però en els anys que transcorren entre les primeres manifestacions de l’artista i el seu èxit més recent es produeixen un seguit de successos que situaran l’estil «scorsesià» a la cimera d’un tipus de cinema que, en l’actualitat, tota l’audiència reconeix.

Quentin Tarantino i Paul Thomas Anderson van centrar els fonaments del seu enlairament cinematogràfic en unes influències scorsesianes inconfusibles. A les primeres pel·lícules, s’hi observen recognoscibles influències d’aquest autor, des de l’ús de la violència explícita fins al tipus de muntatge. El que trobem en els seus primers treballs és una espècie d’adaptació del segell Scorsese orientat al gran públic. Tot això deriva en l’explosió d’una petita moda centrada en l’agilitat narrativa, en la qual s’encabeixen els primers passos de directors com Guy Ritchie, Fernando Meirelles i, fins i tot, Andrew Niccol. Així és com un estil de narrativa que en un primer moment es reservava per a un públic selecte es converteix en el pa de cada dia del terreny convencional.

I després de tants anys, el director italoameticà demostra, amb la seva última producció, que conserva la capacitat de sorprendre, la de continuar innovant malgrat la important influència que el seu estil ha tingut en el cinema. Ens trobem davant d’un context cinematogràfic ple de referents del segell Martin Scorsese, en el qual ell s’aixeca com a rei de la funció, com a amo indiscutible d’un estil que, encara avui, domina millor que ningú. El segell de Martin Scorsese ha estat adaptat a tot tipus de gèneres, i s’ha arribat a convertir en un format independent del contingut. Però, malgrat tot, el director continua recordant la seva raó de ser originària. I lluny de caure en convencionalismes, l’empra com a eina necessària al servei de la història que vol explicar.

Així és com El lobo de Wall Street honora la incansable paciència amb què Martin Scorsese ha anat llaurant el seu estil, fins que ha aconseguit instal·lar-se com a dominant indiscutible del cinema contemporani. Ha aconseguit que el públic actual estigui preparat per apreciar la seva grandesa com no ho va estar vint anys enrere. La mà tremolosa amb què va filmar els treballs més recents ha perdut tota la timidesa per explotar sense pudor en una de les grans manifestacions del seu talent. És tot un plaer retrobar l’autèntic Scorsese en una pel·lícula sorprenentment fresca i d’una solidesa admirable. La peça cimera d’un director que ha sabut reinventar-se mantenint intacta la seva personalitat característica.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari