Publicat el 05/04/2017

Un dels pocs avantatges de tenir una edat avançada és disposar d’experiències vitals sobre temes reals, partint de fets viscuts. Vaig néixer en plena guerra civil i la primera experiència sobre el fet migratori la vaig tenir amb el meu pare, com a refugiat republicà a França. La majoria d’aquests refugiats van poder tornar a casa, cosa que no va succeir amb els exiliats polítics, que van haver d’esperar a la mort del dictador per poder-ho fer. El franquisme va originar una important davallada en el nivell econòmic assolit per la II República, creant una gran precarietat i misèria que va provocar l’emigració forçosa de moltes persones per poder sobreviure, així com una immigració interna des de regions més pobres cap a d’altres de més riques.

La democràcia ho va canviar tot, passant d’un procés d’emigració a un altre d’immigració externa procedent de països més pobres. L’actual crisi està produint un procés invers, convertint en emigrants la nostra joventut més preparada i expulsant molts dels actuals immigrants, que no poden sobreviure amb les actuals taxes negatives d’atur. Aquest relat històric sobre el fet migratori posa clarament en evidència el fracàs de les societats la població de les quals es veu obligada a emigrar. La construcció d’una Catalunya del segle XXI, des d’una vida local 24 hores, incloent-hi el treball, podria ajudar, si més no, a començar a revertir aquesta situació tan negativa mitjançant la creació de ciutats solars, generadores de molts llocs de treball.

 

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari