Publicat el 07/05/2018

El dolor, sovint, és una espècie d’alarma del nostre cos per avisar-nos que hi ha quelcom a controlar-hi en alguna part, és a dir, que alguna cosa no funciona correctament i que és important posar-hi remei a temps perquè no augmenti; s’ha d’actuar ràpid perquè no es pugui cronificar.

Els gens influeixen. Aquells que habitualment senten molt de dolor comparteixen variants de gens relacionats amb la percepció de la dopamina, substància involucrada en els processos neurològics del dolor.

Historia clínica de salut. Dolor d’esquena, migranyes, artritis reumatoide, fractures, infeccions, diabetis, problemes dels tipus sanguinis… provoquen molèsties que poden acabar instal·lant-se a la vostra vida si no es posa remei al dolor

El llindar del dolor és diferent en cada persona. Que molesti més o menys pot dependre de:

La pròpia tolerància al dolor. Hi ha persones a les quals una punxada per extraure sang els resulta molt dolorosa, i d’altres que diuen no sentir gairebé res. En part, això passa per una qüestió genètica, és a dir, perquè es neix amb certa predisposició a sentir més o menys dolor. S’han identificat tres gens l‘alteració dels quals pot modificar la tolerància al dolor.

La capacitat de resposta de l’organisme. La sensibilitat al dolor pot variar per diverses raons, algunes de modificables i d’altres no. Les hormones hi influeixen, per aquest motiu les dones el noten més en l’etapa fèrtil. Però també s’ha descobert que la resposta en forma de dolor que genera el cervell pot ser més o menys intensa en funció de diferents variables ambientals, emocionals o fins i tot físiques.

Als especialistes els resulta difícil mesurar el grau d’intensitat d’un dolor, ja que es tracta d’una percepció subjectiva, però a l’hora de tractar-lo solen començar amb l’ús de fàrmacs de potència analgèsica baixa; a partir d’aquí, si no hi ha millora, potencien el tractament de forma progressiva fins a aconseguir l’alleujament del dolor.

Actualment no només s’apliquen tractaments farmacològics, sinó que els pacients també recorren cada vegada més a teràpies alternatives i complementàries com l’acupuntura, complements alimentaris, homeopatia, quiropràxia, o la fisioteràpia, ja que s’ha provat la seva eficàcia en nombrosos casos per aconseguir l’alleujament del dolor crònic. A més, també es recomana la pràctica d’exercici físic en la mesura de les possibilitats de cadascú, com ara el mètode Pilates o el ioga, que a més d’afavorir la flexibilitat poden contribuir de manera positiva a la relaxació i a evitar l’estrès que produeix un procés de dolor crònic.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari

Bosc Màgic dels Tions al Rukimon
GERMANS HOMS 10-18-2