Publicat el 22/02/2017

És clar que per viure cal tenir quelcom, i el consumisme és la millor forma de tenir, segurament la més important en l’actual societat capitalista, en la qual el valor de cada persona es mesura pel que té i per la seva capacitat econòmica per consumir. Consumir té qualitats ambigües, com la d’alleujar l’angúnia, que no exclou la creixent necessitat de tenir més, pel fet que, al poc temps de tenir quelcom, la seva possessió deixa de ser satisfactòria. Aquesta constatació negativa del consum planteja una enigmàtica pregunta: per què als éssers humans els fascina i agrada tant comprar i consumir i, no obstant això, senten molt poca afecció pel que compren? Potser els importi el prestigi i comoditat que els ofereixen les coses, però aquestes, en la majoria dels casos, no els suposen cap vincle vital perdurable i sí passivitat.

La necessitat de velocitat i de novetat, que només pot ser satisfeta amb el consumisme, buscant noves coses per fer o artefactes més nous per utilitzar, reflecteix una inquietud i fugida interna per evitar el contacte amb un mateix i amb els altres. Suspendre el verí de la suggestió en massa, produïda principalment per la televisió, cercant crear un estat de semisomnolència, de creure i no creure, de perdre el sentit de la realitat, causaria símptomes d’abstinència en els consumidors, molt semblant als que pateixen els drogodependents. El consumisme és la principal droga utilitzada pel sistema capitalista perquè la gent no pensi.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari