Publicat el 14/01/2015

Les persones ingènues creuen que en aquests moments el que toca és solucionar el problema de l’atur i l’eliminació de les retallades socials. Els populistes i demagogs pregonen aquestes peticions. Tant els uns com els altres, els primers de bona fe i els segons per interessos propis, obliden el fet que ens trobem al davant d’una greu crisi del sistema capitalista, de la qual ningú sap com sortir-ne. Qui afirma que té la solució, menteix; no us els creieu, us volen enredar. En situacions negatives com l’actual, les famílies qüestionen la seva forma de viure i cerquen possibles camins més favorables. Ara més que mai, seria molt aconsellable aplicar el que ens diu el poeta: «no hi ha camí, el camí es fa en caminar».

Quina Catalunya volem? La resposta no ofereix dubtes: una Catalunya progressista, moderna, participativa, que defensi l’estat del benestar, la redistribució de la riquesa i la justícia social. És el moment de canviar el que no serveix. En primer lloc, cal suprimir el llast de l’actual oligarquia castellana, responsable d’un atur que no para de créixer i que en llocs com Andalusia supera el 30%. En aquests moments Espanya s’ha convertit en un vaixell que fa aigües per tot arreu i s’enfonsa. Com més aviat Catalunya marxi d’aquest enfonsament, més probabilitats tindrà de desembarcar en una terra fèrtil i ferma. Un territori on el tarannà propi dels catalans de l’esforç i el treball faci possible la creació d’una nova societat més justa i solidària.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari