Publicat el 25/07/2012

INTERPRETACIÓ
Christian Bale, Tom Hardy, Anne Hathaway, Michael Caine, Gary Oldman, Joseph Gordon-Levitt, Marion Cotillard, Morgan Freeman
DIRECCIÓ Christopher Nolan
DURADA 165 min

Amb tota la fanfàrria típica de Hollywood s’estrena el desenllaç de la trilogia del Batman de Chistopher Nolan. Molta promoció i secretisme en temps difícils per al cinema, en clara competència directa amb l’altra estrena super-heroica: The Amazing Spider-Man.

Nolan s’ha guanyat la fama d’atorgar serietat i naturalisme als super-herois, mentre que el reinici de la saga de l’home aranya sembla anar més dirigit al públic adolescent. En realitat, Nolan no ha fet res més que aprofundir en una idea que es va iniciar fa més de 10 anys amb X-Men de Bryan Singer i El Protegido de M. Night Shyamalan.

Però va ser amb El caballero oscuro que va arribar l’aclamació quasi unànime per part de crítica i públic, gràcies a passar de l’acció i l’aventura pròpies del cinema d’emmascarats al thriller psicològic, un gènere que Nolan domina a la perfecció. Ara, amb la distància, es pot afirmar que el fenomen es va sobredimensionar i que, tot i ser una bona pel·lícula, El caballero oscuro no és cap obra mestra del cinema.

Amb El caballero oscuro. La leyenda renace (m’agradaria saber qui ha sigut el geni del màrqueting que ha posat el títol espanyol quan l’original és molt més directe: Dark Night Rises), Nolan posa punt i final a la saga de Batman, almenys a les seves mans, segurament la Warner Bros. ja està planejant la continuació del personatge en mans d’altres. Com a tota trilogia amb una segona part d’un nivell molt alt, les expectatives quant a la tercera són tan altes com les possibilitats de sortir de la sala decepcionat. I així succeeix amb aquesta pel·lícula.

Nolan deixa de banda part de l’obscuritat, tant visual com psicològica, de l’enfrontament entre Batman i Joker per abraçar una espectacularitat més pròpia del cinema d’acció tradicional. L’antagonista de l’emmascarat, en aquest cas, és molt més previsible, molt més físic, tot i que se’l vol dotar d’una forçada intel·lectualitat, i molt més oblidable.

Realment, sembla que Nolan ha volgut fer un film d’emmascarats a la vegada que li feia vergonya tenir personatges amb màscara a la pantalla durant tant de temps. Així doncs, el ritme resulta terriblement irregular i les gairebé tres hores de metratge són innecessàries.

No obstant la indubtable qualitat, tant de la producció com de la direcció de Nolan, el film es queda en això: una experiència visual impressionant que no aporta res més que qualsevol altra pel·lícula d’acció en ús, amb l’afegitó d’un irritant enaltiment de les forces de l’ordre públic que arriba en un moment força inoportú (o potser amb tota la intencionalitat del món). Com a punts positius: Anne Hathaway, que pot convertir-se en una actriu molt més polivalent del que ha estat fins ara, i les “joguines” de Batman, el deliri tecnològic marca de la casa.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852