Publicat el 18/02/2018

Diu la llegenda que, pels volts de 1901, la filla d’un forner que anava a casar-se va demanar al seu pare que fes alguna cosa que simbolitzés l’amor que sentia pel seu futur marit. Uns dies abans de la cerimònia, el forner va elaborar dues figures, una de la seva filla i l’altra del seu promès, i va col·locar-les sobre el pastís de noces. Quan la seva filla ho va veure va quedar encantada, i altres nuvis van copiar la idea.

No hi ha cap prova que demostri la veracitat d’aquesta història, però sí que hi ha constància que el 1840, data del casament de la reina Victòria amb el príncep Albert, el pastís de noces duia un adorn amb la imatge del símbol de Britània beneint els nuvis, i les efígies d’un gos, com a símbol de fidelitat, i d’uns coloms que representaven la felicitat. Pel que sembla, aquest ornament va iniciar la popular i universal tradició de posar la figura dels nuvis en els pastissos de casament.

A la dècada de 1890 les figures es feien de pasta de goma i guix. Als anys vint eren ja un èxit entre l’alta societat, i van començar a fabricar-se comercialment en vidre, paper i fusta. El 1924, un catàleg a l’engròs dels Estats Units va vendre les primeres de cera, i el 1927 el catàleg de Sears els dedicava una pàgina sencera. Així, amb el pas dels anys es van anar popularitzant i adaptant als temps. En l’època de la Segona Guerra Mundial, per exemple, les figures del nuvi vestien uniformes militars.

Als anys 50 i 60 van sorgir figures més elaborades, i durant les dècades següents s’han anat introduint una gran varietat d’elements i materials per fer les composicions. Avui dia podem trobar centenars de models per triar en tota mena d’estils i realitzats en ceràmica, fusta, metall… El més recent són les figures personalitzades, és a dir, petites rèpliques dels propis nuvis per coronar el seu pastís.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari