Publicat el 28/01/2015

La dictadura franquista, amb uns principis arcaics i primitius basats en la violència, va domesticar la població mitjançant la por. Avui dia, aquesta domesticació es fa d’una forma molt diferent, mitjançant l’avorriment i el fàstic produïts per un excés d’informació, completament contradictori i mancat de credibilitat. En la dictadura, la gent ni pensava ni protestava. Fer-ho era massa perillós, es podia acabar empresonat. En la democràcia, però, la gent tampoc pensa, és massa complicat intentar-ho. Pensar per pensar no té massa sentit. En té per realitzar de forma efectiva qualsevol tipus d’activitat, mitjançant el coneixement adquirit en l’acte de pensar.

L’excés d’informació actua com una droga eficaç que ennuvola el cervell. La reacció visceral de voler posar a la presó tots els polítics corruptes per compensar la precarietat i la pobresa actuals serveix, si més no, per fer neteja de l’anomenada «casta». Però cal quelcom més per superar la crisi econòmica i social, difícilment assumible atesa la seva complexitat, que requereix l’aplicació de mesures innovadores i creatives. Caldria, per fer possible que se solucionés, la utilització foragitada del pensament. Aquesta domesticació produïda per l’actual democràcia no s’ha d’interpretar en cap cas com una enyorança de la dictadura. Cal tenir present el que va manifestar Churchill quan afirmà que la democràcia era el sistema menys dolent de tots els possibles, cosa que no exclou la necessitat del seu possible replantejament.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari