Publicat el 02/11/2011

Es creia que, sense ell, l’empresa no funcionaria i es troba abocat a una prejubilació abans dels 60 anys, voluntària a canvi de no estar assegut en una cadira controlant les musaranyes. No acaba d’entendre com és possible que un company seu, de més edat, continuï a l’empresa. La seva dona el considera un trasto, que fa més nosa que servei, ja que envaeix durant 24 hores el seu territori. Tot i que intenta assumir la seva situació amb normalitat, el seu subconscient li recorda que s’ha comès una injustícia, generadora d’una clara disminució de la seva autoestima. És tan gran el seu desencís que aposta per no pensar-hi, creu que si ho fes, encara seria pitjor.

Ateses les condicions econòmiques de la seva prejubilació, que no han estat dolentes, opta per malbaratar el seu temps portant una existència mediocre i banal, jugant a tennis o a golf, i fent tertúlies de cafè, que no serveixen per a res, fora de consumir temps. Malauradament, fora de la feina, no acaba de trobar sortides vitals, simplement perquè no està de moda l’aprofitament del talent sènior, mitjançant el seu reconeixement social. Avui dia, però, existeixen propostes sèniors concretes, vàlides per fer possible que moltes persones prejubilades cerquin i trobin el sentit de la seva vida. Es tracta de participar en la creació de la Xarxa Eurosènior (http://www.eurosenior.net/). Els prejubilats maresmencs i també d’altres poden venir a la reunió del primer divendres de cada mes, en el Consell Comarcal del Maresme, a les 10 h.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari