Publicat el 21/02/2018

L’origen d’aquesta tradició entronca amb la quaresma, el període de quaranta dies abans de Pasqua que està marcat pel dejuni i l’abstinència al calendari litúrgic cristià. Per poder passar millor aquesta època de l’any, el costumari marcava el dijous abans de Carnaval com el primer dia d’aquesta setmana festiva en què un es podia atipar de valent amb aquells aliments que estaven prohibits durant la quaresma. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta de plats de la jornada.

Actualment mantenim la tradició d’aquesta festa gastronòmica, on els protagonistes dels àpats són els ous i la carn de porc: botifarra d’ou, truita de botifarra, coca de llardons i totes les possibilitats on aquests dos productes hi siguin presents.

El Dijous Llarder, també conegut com a Dia de l’ou o de la truita, Dijous Gras o Dijous Jarder, marca l’inici del Carnestoltes, la batalla entre aquest rei de la gresca i la disbauxa amb la vella Quaresma, aquesta senyora amb un bacallà a la mà i set peus que marquen el temps que falta fins Diumenge de Rams. Finalment guanya la vella Quaresma just el Dimecres de Cendra, i s’imposen el control, la calma i els àpats frugals.

Què té a veure el Dijous Gras amb el Dia de la truita?
Hi ha moltes hipòtesis, però la que més circula és la que ens explica que antigament, en un dia com el dijous abans de la quaresma, es feien unes ‘truites’ amb farina i greix o sagí de porc i era costum anar al camp a menjar-se-les. Avui dia aquesta farina i el greix amb què es feien les truites s’ha substituït per ous, i per aquest motiu és tan tradicional endur-se a l’escola o la feina un entrepà de truita.

El refranyer fa referència a aquesta jornada: «Per Dijous Llarder, botifarra menjaré», i «Per Dijous Gras, botifarra fins al nas».

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari