Publicat el 16/12/2015

Es fa molt difícil entendre que només 10.000 persones avaricioses, catalogades com a psicòpates convulsius, per tenir més diners actuïn impunement com a animals depredadors, cometent tota classe de barbaritats vandàliques, moltes de les quals es podrien considerar com a crims contra la humanitat. Encara es fa més difícil entendre, però, que una humanitat amb una població de 7 mil milions de persones sigui tan ignorant i cega per no prendre consciència d’aquesta realitat tan negativa. L’excusa que tota la vida ha estat així no serveix. Acceptar-ho suposaria no creure en el progrés i l’evolució humana.

La cobdícia de tenir més diners i la competició són un dels motors que mouen les persones, tot i que només en són una de les dues cares. L’altra cara és la solidaritat i el fet de compartir, que realment són els valors que ens haurien de diferenciar de l’espècie animal, que actua sempre d’acord amb la llei de la selva, en la qual el més fort es menja el més dèbil. Fins aquí el retrat d’una societat esquizofrènica, incapaç de copsar la negativa realitat que l’envolta. Una societat que ha perdut la brúixola de navegar i accepta servilment ser guiada pels qui la porten cap a la precarietat i la desigualtat social de rics cada vegada més rics i de pobres cada vegada més pobres. Una societat que, amb la falsa creença que l’estat ha de solucionar tots els problemes socials, ha abaixat la guàrdia i ha deixat de lluitar per crear una nova societat en benefici propi i de les properes generacions.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari