Publicat el 27/07/2017

El primer dia d’agost és la festivitat de Sant Feliu.

Sant Feliu, també conegut com a Fèlix de Girona, va néixer al segle III al nord d’Àfrica, com Sant Cugat, de qui va ser company. Es van conèixer mentre estudiaven a Cesarea Marítima, on van tenir els primers contactes amb el cristianisme. Després de ser batejats, tots dos van decidir abandonar el seu país per tal de fer costat als seus germans de fe que patien la repressió per part dels romans. Després que l’emperador Dioclecià ordenés l’extermini dels cristians, la persecució havia arribat a la província de la Tarraconense, on Feliu i Cugat van arribar disfressats de mercaders. Un cop allà, els seus destins es van separar i Feliu va arribar a Girona, on va promoure la seva fe i va despertar gran admiració i renom. Això va alarmar les autoritats, que el van detenir i condemnar.

Diu la llegenda que Feliu va patir diverses tortures de les quals va ser alliberat per intercessió divina. Després van lligar-lo a uns cavalls i el van arrossegar pels carrers de la ciutat, però les seves ferides es van curar miraculosament. Llavors va passar de nou per diferents pobles, i quan va arribar a Sant Feliu de Guíxols el van llençar al mar amb una roda de molí al coll. Però un cop més va ser salvat per la intervenció d’un àngel que el va tornar a la platja. No va ser fins que va ser sotmès al suplici d’arrencar-li la carn amb uns ganxos de ferro que finalment va sucumbir. La fama de l’heroic martiri de Sant Feliu arribà aviat a tota la comunitat cristiana, i el seu record perviu avui dia.

L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera apareix documentada l’any 1025. Segurament es tractava d’un edifici romànic que, amb el pas del temps, es va quedar petit i, per aquest motiu, el 1540 va iniciar-se la construcció d’un nou edifici.

L’església actual és un temple de forma basilical d’estil gòtic tardà, el baix relleu que guarneix el timpà de la porta principal, en canvi, és contemporani, obra del pintor i escultor Fèlix Albages. També ho són les pintures murals de l’absis, realitzades pel pintor Lluís Trepat.

Fins a principis del segle XX hi va haver un retaule gòtic de Bernat Martorell que devia provenir del temple anterior. El retaule de Sant Joan és una de les primeres obres que es coneixen d’aquest pintor, un dels principals artistes de Catalunya de mitjan segle XV. Però als anys 20 del segle passat l’obra estava tan malmesa que es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on s’hi troba actualment. El que es pot veure ara en una de les parets laterals de l’església és una rèplica exacta d’aquest magnífic retaule.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari