Publicat el 27/01/2016

El western és un dels gèneres que més bitllets han fet entrar a la gran indústria cinematogràfica nord-americana, i tanmateix avui en dia és en el camp independent on amb més eficàcia se n’exploren els terrenys verges. En són exemples la pel·lícula que ens ocupa, Slow West, o les fallides The Salvation i Ardor; essent els casos d’El asesinato de Jesse James por el cobarde Roberd Ford, Appaloosa o Los odiosos ocho exemples més excepcionals que comuns: tenim tres productes que representen gairebé tot el western hollywoodià dels darrers vuit anys davant de quatre d’independents estrenats al llarg dels últims vuit mesos.

I no és només una qüestió d’independència o indústria, sinó també del contingut que trobem en aquestes pel·lícules. Perquè fins i tot els westerns sorgits de Hollywood són pel·lícules que la indústria veu com les germanes petites de les grans produccions, filtre que ni tan sols Tarantino pot saltar-se. I aquest fet té una explicació: totes elles són pel·lícules que d’alguna manera se surten dels esquemes convencionals, ja sigui pel seu alt contingut de violència (Los Odiosos Ocho), la perversitat amb què s’hi retrata els protagonistes (El asesinato…) o per tenir una resolució dramàtica políticament incorrecta (Appaloosa).

En aquesta lliga també juguen els casos de Slow West, The Salvation i Deuda de honor, essent aquesta última la més trencadora de totes. Tant pel que fa a termes ideològics com per la valentia amb què desafia l’estructura convencional dels tres actes (fets que no impedeixen a la pel·lícula fer gala d’una brillant planificació i fotografia), Deuda de honor és un producte clarament innovador. Estem davant d’un inconfusible cant a la igualtat de gèneres que, precisament per aquesta condició reivindicativa, acaba desembocant en un gir de guió tan pervers com eficaç que no fa altra cosa que recalcar una tesi clarament feminista.

En això destaca precisament el (fantàstic) western de Tommy Lee Jones: el seu caràcter innovador no es deu a les formes, sinó al fons. Podem dir que es tracta d’una pel·lícula que dota el western d’un contingut que fins avui no havia tingut, tan profund i tan nou que fa que la seva exquisida posada en escena resulti pràcticament transparent. I aquest és un fet que suposa un curiosíssim gir de truita en la història del cinema, ja que en el seu moment el western fou un dels gèneres que, des de la gran indústria, més va contribuir a reescriure l’arquitectura de la narrativa cinematogràfica explicant una i altra vegada la mateixa història; és a dir, reciclant i reciclant un mateix contingut.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari