Publicat el 30/11/2016

INTERPRETACIÓ 
Hiroshi Abe, Kirin Kiki, Yôko Maki, Lily Franky, Isao Hashizume
DIRECCIÓ Hirokazu Koreeda
DURADA 117 min
GÈNERE Drama

Después de la tormenta ens retorna el millor Hirokazu Koreeda. Així com els seus dos últims films (De tal padre, tal hijo i Nuestra hermana pequeña) semblaven reorientar l’estil del director cap a un formalisme hollywoodenc (o en altres paraules, més convencional), amb aquest darrer treball l’autor recupera l’estil oriental que tan bons resultats li va donar amb Nadie sabe o Still Walking. Un estil que, en aquesta ocasió, opta per deixar-se influir pel llegat del mestre Yasujiro Ozu. Un fet, tenint en compte les (evidents) semblances dels marcs temàtics de les filmografies d’ambdós directors, absolutament lògic.

Penso, per exemple, en certs enquadraments de la mare del protagonista principal, a qui acompanyem en l’esmorzar i les seves feines quotidianes a l’inici de la pel·lícula. Agenollada i de perfil, ha de fer girar el seu cap en direcció a la càmera si vol parlar amb la seva filla, que és fora de l’habitació. Aquest tipus d’enquadrament, tan poc estètic i de trets autorals tan reconeixibles, ens dona una pista important sobre la tipologia de personatge que Koreeda ens presenta: l’acció de comunicar-se amb el món l’obliga a desviar la seva mirada. És només una silueta exclosa de la realitat, acompanyada per les visites ocasionals de la seva filla i els cursets de música clàssica que rep acompanyada d’un grup d’ancianes.

Però no només es tracta d’una qüestió estètica. També estem parlant d’una qüestió temàtica. El salt generacional entre pares i fills fent-se palpable a cada un dels diàlegs que tenen, la solitud dels personatges de la tercera edat contraposada a la incomunicació dels joves, la conducta sobreprotectora dels pares contrastada amb la deixadesa dels fills… Tots aquests temes són el segell de l’impagable treball de Yasujiro Ozu, que Hirokazu Koreeda recicla i actualitza, atorgant a les reflexions un segell propi que, lluny de convertir-les en un discurs repetitiu, les enriqueix i els proporciona un punt de vista contemporani.

A més a més, estem davant d’un fantàstic treball que recopila pràcticament totes les temàtiques que han servit de motor argumental en la filmografia del director: les relacions entre els adults i els seus pares (Still Walking), la comunicació entre germans (Nuestra hermana pequeña), el vincle familiar que solem atribuir a una qüestió genètica (Del tal padre, tal hijo), la (i)responsabilitat paternal (Nadie sabe), la separació d’un matrimoni vista des del prisma dels fills (Kiseki)… Temàtiques que serveixen a Koreeda per disseccionar el seu protagonista i tancar la pel·lícula com la presentació d’un personatge que no és ni bo ni dolent, només una persona filla dels seus defectes, tan incorregible com entranyable i tan irresponsable com bondadós.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon