Publicat el 25/01/2018

Daniel Antolín Oliveros és el president del Club Voleibol Premià de Dalt i entrenador professional de vòlei platja, a més d’entrenador nacional de vòlei pista. Es dedica al voleibol des de fa 30 anys, primer com a jugador i iniciant-se de seguida com a entrenador. Ara fa 25 anys que gestiona i presideix el club premianenc, i sempre ho ha fet «amb il·lusió i dedicació», segons explica. D’altra banda, en el transcurs de la seva carrera ha treballat com a seleccionador català i de la Federació Espanyola.

L’any 1993 van crear el Club Voleibol Premià de Dalt. Com ho van fer?
Va ser la continuació d’una feina que estàvem fent entre un grup d’amics i jugadors de voleibol que ens dedicàvem a jugar i fer d’entrenadors. Com que érem uns quants, calia expandir-se, i la població de Premià de Dalt disposava d’instal·lacions esportives adequades. Així que es van fer els estatuts i es va començar amb un equip cadet en categoria escolar.

Quins objectius es plantejaven en impulsar aquest nou equip esportiu?
En aquest nou club jo volia millorar la feina feta a Vilassar de Mar i Premià de Mar (gestionat per companys); per tant la idea era ser un referent esportiu i buscar la qualitat abans que la quantitat. I de fet, així ho demostra el nostre palmarès.

Quants esportistes tenen actualment i en quines categories?
Actualment estem amb 150 jugadores (l’any passat 168 i l’anterior 175), ja que l’Ajuntament ens retalla horaris de pista per donar entrada a altres esports, i sempre ens toca rebre a nosaltres d’alguna manera o altra. La repartició de pistes fa temps que no és equitativa ni justa, però nosaltres no podem fer res per millorar la situació.
Tenim l’Escoleta, que encara no juga. Equips escolars: benjamines, alevines (3) que juguen al Consell Comarcal del Maresme. Uns equips màster (‘Papis i Mamis’) que juguen al Consell Comarcal del Vallès. Equips federats: infantils (3) que juguen a 1a i 2a Divisió Catalana. Cadets (2) en 1a i 2a Divisió Catalana. Juvenils (2) en 1a i 2a Divisió Catalana. Sènior en 1a Divisió Nacional.

Què destacarien del seu palmarès de victòries ?
En l’àmbit escolar ja fa anys que som referència en les categories benjamines i alevines, ja que la nostra formació va encaminada al desenvolupament del jugador i no a la victòria immediata, i per aquest motiu quan arriben als equips superiors tenim un potencial molt gran.
En l’àmbit federatiu, en els darrers anys estem lluitant entre els vuit millors equips de Catalunya, a vegades guanyant la nostra categoria, quedant segons o en llocs d’honor i també aconseguint plaça per als campionats d’Espanya.
També tenim jugadores que formen part de les seleccions catalanes o nacionals, ja que el nostre nivell formatiu és molt alt.
Amb el sènior femení estem a 1a Nacional amb jugadores molt joves i de casa; nosaltres ens basem en el nostre planter i no fem fitxatges de gent de fora.
Tenim jugadores que són campiones d’Espanya amb les seleccions catalanes de pista i de platja i han representat Espanya en l’àmbit internacional, i tot és gràcies a la bona feina feta al Club Voleibol Premià de Dalt.

Aquest desembre, l’equip infantil del Club Voleibol Premià de Dalt va guanyar la final de la Copa d’Espanya a Valladolid contra el FC Barcelona. Com s’ha viscut aquesta victòria des del club?
És un orgull veure que tant l’entrenadora com pares i jugadores han representat la nostra entitat en el millor torneig possible en l’àmbit nacional. Cal que el poble sàpiga que el Voleibol de Premià de Dalt sempre està donant alegries i bona imatge al nom de la vila. Volem ser el referent esportiu i lluitem com podem fer per ser-ho. Per això aquesta victòria parla per si sola de la nostra bona feina.

Quins són els trofeus als quals pot optar el club al llarg de la temporada?
Com sempre, no ens plantegem criteris de posicions a les diferents categories, el que busquem és una evolució i la millora durant la temporada. La feina es veu en els resultats, i aquests arriben amb el temps. Ara mateix el juvenil A (1a divisió) va líder de la categoria, però encara queda molta feina a fer, així que optem al títol i per tant a anar a campionats d’Espanya.
El sènior vol mantenir la categoria i anem pel bon camí. Els altres equips també compleixen els miniobjectius que ens plantegem segons com avança la competició.
En l’àmbit escolar també anem bé, així que molt contents.

A la modalitat de vòlei platja també tenen categoria masculina, però en canvi aquest fet no es dona al vòlei de pista; per què creu que és?
El motiu és molt senzill: no hi ha espai al poble per tenir un equip masculí que sigui el punt d’atracció per als joves del poble. L’últim equip que vàrem tenir, jo n’era jugador i estava a 1a Catalana fent bona feina, però no hi ha hores per fer equips de base masculins, no es poden fer les coses malament i per tant val més no tenir la secció masculina. No farem un equip portant gent de fora com fan altres entitats, ja que no té lògica quan no tenim hores ni per als del poble.

Què té el voleibol que no tenen altres esports?
És l’esport d’equip per excel·lència, cal una coordinació perfecta entre tots els membres que el formen. Pensa que en aquest esport no es pot retenir la pilota, i cal ser molt precís quan la toques, ja que això permet que el teu company pugui seguir la jugada. El temps de reacció davant d’una acció és de mil·lèsimes de segon, cal estar molt entrenat per fer-ho bé. La dificultat tècnica d’aquest esport és superior a la dels altres. Nosaltres tenim un hàndicap en la formació de petits, i és precisament la dificultat per poder jugar a la pilota; per això ens motiva i alegra tant quan aconseguim fer jugades completes quan són petits.

Encara falta un cert reconeixement de la societat cap a aquest esport?
Sí, sens dubte el desconeixement del nostre esport per part de la gent és immens. La falta d’adrenalina en no ser de contacte, que tampoc no existeixi la individualitat (els pares només volen veure els seu fill/filla), fan que al principi sigui complicat fer un joc bonic per al públic. La falta de suport històric cap al voleibol i el fet de no ser un esport mediàtic a la televisió fan que no se’ns valori prou.
No és culpa de la gent, és un problema social generalitzat. Per exemple, a Itàlia, Alemanya, Polònia, Brasil, etc., és tan popular com el futbol i a la televisió està molt present.

Com s’integren des del club en la vida del municipi?
Encara no tenim una línia social consolidada, ja que ens dediquem molt exclusivament a la formació i entrenament. No destinem temps ni recursos a aquesta integració, i segurament hauríem de millorar en aquest aspecte.
Tot i això som una entitat que omplim les grades del poliesportiu els diumenges al matí; cal veure com la gent està supermotivada amb la nostra feina i gaudeix durant hores dels nostres partits.

L’esport de base es treballa a través dels valors?
Nosaltres treballem els valors en totes les categories. Cal seguir ensenyant valors sempre, l’educació és bàsica per a la formació de les persones i entenem que els valors esportius i socials són bons per als esportistes.

Quins objectius de futur es plantegen?
Volem seguir creixent, i segur que ho farem. Cada any intento millorar el cos tècnic i també fer arrelar el nostre esport en altres escoles dels municipis propers. La propera temporada esperem fer un nou increment de practicants aprofitant la millora de les instal·lacions esportives del poble si arriben a temps.
No paro de pensar ja en la propera temporada i encara estem a gener; és la millor manera de fer bé la feina i seguir creixent: planificar i plantejar el futur.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari