Publicat el 12/12/2012

INTERPRETACIÓ
Greta Gerwig, Adam Brody, Analeigh Tipton, Megalyn Echikunwoke, Carrie MacLemore, Hugo Becker
DIRECCIÓ Whit Stillman
DURADA 99 min

El títol d’aquesta pel·lícula ens transporta directament a un món passat, romàntic, on els herois rescaten belles dames preses per enemics demoníacs. Un món cursi i masclista que semblava passat de moda, però el romanticisme torna amb força (sinó fixeu-vos en la quantitat d’adaptacions a la gran pantalla de novel·les noucentistes) i amb ell els valors d’aquella època, filtrats pels corrents actuals, és clar.

Això, en realitat, a Whit Stillman tant li és, ell sempre ha fet el que ha volgut, independentment dels corrents o de les modes del moment. El seu fort és la comèdia dialogada, amb aires de lleugeresa i certa pedanteria. Sí, tot i que sembli una contradicció, Stillman pot introduir reflexions cultes enmig d’un ambient de frivolitat absoluta amb tota naturalitat.

Amb tot, Damiselas en apuros és una pel·lícula desequilibrada. El to fantasiós i idealitzat, un xic infantil, acaba cansant. Es troba a faltar una mica més d’evolució dramàtica, el guió és un anticlímax, de manera que l’espectador fàcilment perd interès en el destí de les protagonistes. D’altra banda, l’humor subtil s’agraeix i alguns dels gags són realment divertits i frescos, cosa difícil de trobar en les comèdies d’avui en dia que cauen ràpidament en la grolleria més nefasta.

Stillman torna al cinema després de 14 anys d’inactivitat, des de The last days of Disco (1998), però poc ha canviat en la seva manera d’entendre la comèdia. És, segurament, la seva formació com a dramaturg la que fa que les seves pel·lícules siguin un constant diàleg, sense pràcticament cap acció. La realització es limita a remarcar o matisar les paraules dels personatges, no hi ha una escriptura cinematogràfica destacable, tot i que mantingui un academicisme molt correcte.

Si una cosa és ben certa d’aquest film, és que fuig de les convencions. En una primera impressió pot semblar la típica comèdia romàntica made in Hollywood, però de seguida ens adonem que l’humor és ben diferent. Els personatges, tot i que es regeixen per clixés, s’allunyen dels arquetips més usuals.

En definitiva, Damiselas en apuros és una rara barreja de surrealisme, idealisme utòpic, cursileria i comèdia d’embolics. Tant pot agradar per la seva naturalesa particular, com pot resultar odiosa per la seva pedanteria i lleugeresa.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852