Publicat el 18/05/2018

Molts propietaris que gaudeixen de la seva mascota decideixen adoptar-ne una altra per fer companyia a la primera en cas de quedar-se sola, o per gaudir de la companyia de diferents animals i enriquir la llar.

En aquests casos, és important considerar la naturalesa de les mascotes que conviuran juntes, i la situació en general (edat, grandària, caràcter, espai de la casa, socialització, experiències passades, etc.) per evitar conflictes entre elles. Els problemes més habituals són jeràrquics, perquè l’animal que ja estava a casa veu el seu territori envaït per un altre individu, i ha de compartir les atencions del seu amo, el joc i fins i tot el menjar.

És possible la convivència entre gossos i gats?

Existeixen nombrosos tòpics sobre la convivència entre canins i felins: fins i tot s’ha reflectit en dites populars com «es barallen com gat i gos» o «estan com gat i gos», expressions que s’utilitzen per remarcar que dues persones no es porten bé entre elles. El conflicte entre aquestes dues espècies representa un tòpic real que es basa en algunes raons biològiques. Per començar, el gat té la mida ideal perquè el gos el reconegui com a presa i el persegueixi si el veu córrer. Ambdues espècies es comuniquen a través de senyals visuals (postura), olfactives (marcatge amb orina) i acústiques (lladrucs i miols). Tot i això, gats i gossos poden arribar a conviure sota el mateix sostre en harmonia i sense problemes. Només cal tenir en compte certes pautes:
Quan un dels dos arriba nou a la família, es recomana posar-los en habitacions separades. Abans que es coneguin han de acostumar-se a les olors, amb objectes, ensumant darrera la porta…

Quan arriba el moment de presentar-los, és important no deixar-los sols. Qualsevol dels dos podria espantar-se o reaccionar malament. El procés s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari.

Si ja s’han acostumat l’un a l’altre, és el moment que puguin estar els dos passejant pacíficament per la casa, fent que la curiositat es converteixi finalment en una bona relació. Cal tractar els dos per igual i no sobreprotegir-ne cap. A vegades, el fet d’empaitar-se és un joc entre ells i no un indicador de mala convivència.

Si bé l’ideal és que tots dos mengin en el mateix horari, recordeu que a cada un li correspon ‘el seu menjar’.

Tant si tenim a casa un gos com un gat i volem introduir en la llar un nou amic de diferent espècie, el més important és assegurar-nos que un dels dos sigui un cadell.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari