Publicat el 15/09/2010

INTERPRETACIÓ
Josh Brolin, Anthony Hopkins, Naomi Watts, Freida Pinto,
Antonio Banderas, Gemma Jones, Lucy Punch
DIRECTOR Woody Allen
DURADA 98 min

Com cada any, arriba la nova pel·lícula del mestre Allen que torna a demostrar que no li cal cap obra mestra per situar-se molt per sobre de la resta de produccions comercials. És una de les conseqüències positives del ritme de producció que manté Allen des de fa anys, fent-se patent que domina com pocs l’art de narrar en imatges.

Pot semblar una obra menor, pot no convèncer l’ambigüitat del to, entre comèdia, drama i tragèdia, i a molts deixarà un regust agredolç el final obert del film. Però són algunes de les característiques que es poden trobar en altres treballs del novaiorquès i que en aquesta nova pel·lícula utilitza amb habilitat i molt de sentit.

Es tracta d’una obra coral, amb una sèrie de personatges amb els habituals problemes vitals que preocupen Allen i que, de fet, són preocupacions universals. La cohesió narrativa ve donada per un narrador omniscient que en realitat no fa més que recalcar les idees ja expressades, però que ajuda a prendre certa distància dels drames i ens permet analitzar les situacions amb una altra perspectiva. Per descomptat, Allen sap extreure el que vol de cada actor sense caure en el melodrama, sobretot ara que s’ha acostumat a quedar-se darrere la càmera.

Amb Conocerás al hombre de tus sueños, Allen juga amb els límits en molts sentits. No es tracta només d’una exposició de temes habituals, si no un assaig sobre el propi fet narratiu. La filmografia del director és una constant disquisició sobre la influència de la forma i el fons. De vegades és explícit com a Melinda y Melinda, o Desmontando a Harry, i d’altres és més subtil com a Delitos i faltas o aquesta Conocerás al hombre de tus sueños.

Personalment he gaudit molt de la proposta del mestre. Potser no és la comèdia romàntica lleugera que molts esperaven i, segurament, decebrà molts. Reconec que no és una pel·lícula fàcil, les situacions i els diàlegs no són brillants, els personatges no acaben de caure bé i el missatge és bastant depriment, però les reflexions d’Allen són clares i les expressa amb un ofici narratiu envejable.
Woody Allen fa una pel·lícula a l’any perquè s’ho pot permetre, i en realitat es pot parlar de sèries de pel·lícules més que d’obres puntuals, amb les quals exposa perfectament el seu estat d’ànim i la seva visió de la societat.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari