Publicat el 13/02/2013

Per parlar de civilitzacions es podria recorre al concepte de propietat privada. Al principi, hi ha una civilització nòmada en què l’alimentació s’aconsegueix mitjançant la recol·lecció, la cacera i la pesca i, com és evident, no existeix la propietat privada. Amb la civilització sedentària, l’home deixa de caminar per cercar la seva alimentació i s’estableix en territoris estables, des d’on neix la propietat privada. En el món occidental, aquesta civilització passa per diferents etapes històriques, com la grega, la romana, el feudalisme i, finalment, l’actual capitalisme, amb la revolució industrial que fa recular l’agricultura.

La civilització nòmada es va caracteritzar per la vida comunitària i per un total respecte al medi ambient. Molt diferent de la sedentària que ho fa per l’explotació de l’home per l’home i també pel saqueig irracional dels eco-sistemes naturals. D’acord amb la mil·lenària llei de l’etern retorn, actualment en una societat amb amplis coneixements científics sobre els éssers humans i sobre la natura, és totalment irracional continuar mantenint una civilització explotadora de l’home i la natura. Cal avançar cap a una nova civilització comunitària que aposti per un retorn als principis de l’ajuda mútua i el respecte a la natura; tot i que la vida comunitària no té res a veure amb les experiències comunistes totalitàries i fallides, que han suposat un clar atemptat contra la llibertat i la dignitat humana. Per què cada vegada més gent creu en la utopia?

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari