Publicat el 08/05/2017

El cinisme modern no creu en la sinceritat i bondat humana, ni en les seves motivacions i accions. Tendeix a expressar aquesta actitud mitjançant la burla i el sarcasme, amb molta ostentació, presumpció i aparença, fent gala d’audàcia i exclusió, batejant tots els que no en formen part com a retardats mentals o ignorants. Actualment gaudeix de la seva màxima esplendor, donant lliçons de política, economia, cultura, educació i ètica, així com instruccions de com viure millor en un temps de crisi i falta de credibilitat. Només cal mirar al nostre voltant amb atenció i observar els detalls de la seva pràctica, que es confon amb una falsa normalitat, que pretén fer veure com a naturals la impunitat, la violència, la injustícia i la corrupció.

Els cínics actuals, que actuen com a savis visionaris, no hi ha qui els substitueixi a curt termini. El seu elevat índex de contagiositat fa que s’encomanin per via familiar i d’altres a les noves generacions. Presenten una manca d’ambició i de creença en les coses i, com per a ells aquestes no es poden canviar ni val la pena fer-ho, això esdevé una bona excusa per a la mandra, ja que, si res no serveix per a res, millor no fer-hi res. La seva vacuna pot ser l’optimisme pragmàtic, creure realment que val la pena intentar fer alguna cosa per aconseguir canvis positius per a un mateix i per als altres. Fer-ho, però, requereix la coherència d’actuar d’acord amb allò que es pensa, qüestió molt difícil en una societat que no se sap si no actua per no pensar o no pensa per no actuar.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari