Publicat el 01/06/2018

Considerat històricament com un llegum modest, pel seu alt valor nutritiu ha triomfat en èpoques de penúria, i gràcies a això ha passat a formar part del receptari popular. Plats consistents de cullera com ara el ‘cocido madrileño’ o ‘extremeño’, carns d’olla, escudelles i potatges, entre d’altres, són impensables sense cigrons. Però no només en calent: aquest llegum forma part també de receptes fredes com amanides o el recurrent hummus. I no oblidem el suc de la seva cocció, gustós i aprofitable per a preparacions com escudella i sopa.

La tradició uneix els cigrons amb el xoriço i la costella de porc, però també lliga a la perfecció amb bacallà, botifarró o xai.

Per coure’ls bé, com amb altres llegums, primer s’han de posar en remull el dia abans; millor en aigua tèbia si és hivern, i freda a l’estiu.

Els experts recullen dues tendències: uns diuen d’afegir a l’aigua una culleradeta de bicarbonat sòdic, i d’altres es decanten per afegir-hi una cullerada de sal gruixuda i una de farina a l’aigua de remull.

L’endemà només cal escorre’ls (no rentar-los), i s’han d’afegir a l’olla quan l’aigua és calenta o bullent. El temps de cocció dependrà de la qualitat del llegum, però pot ser entre una i dues hores. Si cal afegir més aigua durant la cocció, ha de ser calenta.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari