Publicat el 05/09/2012

INTERPRETACIÓ
 Hafsia Herzi, Jasmine Trinca, Adele Haenel, Noémie Lvovsky, Louis-Do de Lencquesaing, Céline Sallette, Iliana Zabeth, Alice Barnole
DIRECCIÓ Bertrand Bonello
DURADA 125 min

El francès Bertrand Bonello és un desconegut, inclús per a la majoria de cinèfils, a les nostres terres, tot i tenir a favor seu quatre llargmetratges de ficció i un documental. El típic cas de cineasta relegat als festivals de cinema fora de les fronteres del seu país. Part de culpa la té el sistema de distribució monopolitzat per les filials nord-americanes. Una altra part de culpa la té el cinema de Bonello, gens conformista, molt personal i amb resultats irregulars, difícil d’exportar.
Però l’any passat va aparèixer amb Casa de tolerancia (originalment L’Apollonide. Souvenirs de la maison close) sota el braç i va pujar de cop al cim dels cineastes a tenir molt en compte a partir d’ara. Tant és així que al passat Festival de Cinema d’Autor de Barcelona va fer quasi ple a les dues sessions. Tot i això ha sigut una grata sorpresa que s’estrenés a sales comercials (bé, tres sales a tot l’Estat espanyol, però ja és molt).

Casa de tolerancia és una experiència dels sentits que endinsa l’espectador en la vida d’un prostíbul de luxe durant el canvi del segle XIX al XX. Durant dues hores compartim la vida de les prostitutes, des de la jove verge acabada d’arribar fins a la madame que s’ocupa de retenir-les amb els deutes que els genera la vida a la casa.
La meticulosa reconstrucció de l’època contrasta amb l’estil postmodern de la posada en escena. Això, que en principi pot semblar de difícil digestió i que en mans de molts cineastes ha acabat en deliris que no desperten més que sonores riallades, en mans de Bonello serveix per universalitzar les protagonistes i elevar-les a categoria de símbol sense deixar de ser éssers purament terrenals amb preocupacions purament terrenals.

És veritat que per a molts es poden fer difícils els primers vint minuts, però Bonello s’encarrega de mantenir el ritme amb la precisió d’un rellotger a la vegada que percebem la vida a la maison close com un seguit de quadres costumistes. Una autèntica proesa digne d’un gran cineasta.
Estil a part, és sorprenent com, sense psicologismes ni profunds diàlegs, Bonello penetra en l’íntim univers femení. Normalment els cineastes “feministes” no deixen d’admirar la dona en part com un misteri de la naturalesa, mentre que Bonello destil·la l’essència femenina amb una naturalitat increïble.
Una pel·lícula per a qui vulgui anar més enllà dels superherois i alienígenes que omplen les sales. Una experiència difícil d’oblidar, algunes de les imatges del film semblen enganxar-se a la retina durant molt de temps.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852