Publicat el 20/09/2018

Carles Canut (Gerri de la Sal, 1944) és un actor català. Va començar la seva carrera artística el 1963 i des d’aleshores ha desenvolupat una important trajectòria escènica amb més de 100 estrenes i prop de 7.000 funcions. Va ser cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que va estar actiu entre 1963 i 1965, i sotsdirector del grup de teatre Rajatabla de l’Ateneu de Caracas (de 1975 a 1980), amb el qual va recórrer 21 països. Carles Canut ha fet teatre, cinema, televisió i doblatge. Se’l coneix, especialment, per la seva aparició en sèries i programes de TV3 com Lo Cartanyà (2006), Plats bruts (1999) o Vostè jutja (1985), on va interpretar el personatge d’en Rafeques, que li va donar gran popularitat. Va ser membre titular de la Companyia del Teatre Romea i director adjunt de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques fins que fou nomenat director, en substitució de Miquel Lumbierres. El 2008 va obtenir el Premi Max al millor actor de repartiment per Plataforma, fent el seu discurs d’agraïment íntegrament en català. Actualment, també és director del Teatre Romea.

Com li va sorgir la vocació per les arts escèniques?
A la universitat.

Quin procés de formació va seguir en els seus inicis?
La pràctica amb diferents grups de teatre amateur.

I el pas a la professionalització, com el va fer?
Per la contractació de l’Adolfo Marsillach per fer un programa sobre Jean-Paul Sartre que constava de dues obres: La puta respetuosa i A puerta cerrada.

Dels diversos mitjans en els quals ha treballat (teatre, cinema, televisió i doblatge), quin és el que s’estima més, aquell en què més a gust es troba?
Evidentment, el teatre.

La televisió va suposar un salt qualitatiu pel que fa al reconeixement de la seva feina. Com l’ha marcat, en especial, el seu personatge d’en Rafeques?
M’ha marcat quant a popularitat, però no quant a prestigi. Jo hauria fet el mateix teatre sense haver fet el Rafeques.

El doblatge és una feina que potser no està prou valorada. Quines dificultats té per als actors?
En primer lloc, la interpretació. En segon, la sincronització.

Viu el món escènic català un bon moment, en relació a altres temps?
Amb més professionalització, públic i propostes… Ni millor ni pitjor, viu el que li correspon al moment que estem vivint.

Catalunya viu un moment polític complex. Com el visualitza vostè?
A través de la televisió.

Quin seria el seu ‘consell d’or’ per al jove actor o actriu que comença?
Que ho deixi.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari