Publicat el 08/03/2018

Un dels entrevistats més controvertits que m’he trobat a «Personatges Anònims» probablement hagi estat el de la Valérie May, una noia que, a pocs anys de complir els 30, ha decidit dedicar-se voluntàriament a la prostitució, fet que, a més del que pot implicar per a ella realitzar l’acte sexual amb desconeguts, comporta un estigma social. I és precisament aquest estigma el que ella mira de combatre dia a dia, intentant fer entendre a qui la vulgui escoltar sense el vel dels prejudicis que es dedica a aquesta feina de forma voluntària i li agrada. És conscient que la seva professió està tacada de màfies, prostitució forçosa…, i sosté que la manera de lluitar contra aquesta xacra és legalitzar i regularitzar la prostitució.

És un tema d’especial controvèrsia, especialment dins del feminisme, on hi ha diverses branques que analitzen el tema a fons, arribant a conclusions completament contraposades. Valérie defensa que ella no és un «objecte sexual», és un «subjecte». Això implica que ella marca les seves normes i condicions al client o clienta, i que aquest/a només accedeix al servei si les accepta. «No hay cosificación de ningún tipo. ¿Te apetece este plan? ¿Sí? ¿No? La diferencia es que yo cobro por la cita. Nadie está por encima de mí». Per a ella ser feminista consisteix a decidir què fer amb la llibertat que té com a dona i triar quina és l’opció laboral que més li satisfà. I ha decidit que el treball sexual és la seva opció. Encara que a alguns els costi entendre aquesta decisió, s’ha de respectar. Per a gustos, els colors.

A l’enllaç que acompanya aquest article podreu trobar el minidocumental on la Valérie explica per què va decidir dedicar-se al treball sexual i com s’ho ha pres el seu entorn. Abans d’acabar, però, voldria fer una petita reflexió sobre la censura que envolta tot allò que no segueix els patrons de la majoria de la societat. M’he trobat amb una gran quantitat de problemes per poder emetre aquest capítol per alguna de les emissores, amb el pretext que «no vetlla pels valors estàndard del mitjà de comunicació». Com veureu al documental, el tema es tracta de forma contemplativa, sense sensacionalismes ni morbositat davant una qüestió tan sensible com aquesta. Personatges Anònims va néixer amb la finalitat d’explicar la història concreta de gent que ens envolta i que possiblement ens puguem creuar pel carrer, de poder compartir durant uns minuts una part del seu dia a dia i empatitzar amb ells. En cap moment demano que es comparteixi l’opinió dels personatges, però espero que tots estiguem d’acord que se’ls ha de respectar i donar veu i que això en els millors dels casos pot originar un debat. Però, malauradament, sembla que per a algunes persones hi ha vides de les quals és millors que no se’n parli.

 

Carles Tamayo Rico
www.carlestamayo.com
@tamayostuff

Deixa un comentari