Publicat el 14/03/2014

Des de fa més de 200 anys, amb l’acceptació de la teoria de l’evolució de Darwin, estem condicionats pel principi bàsic que defensa la llei del més fort, la llei de la selva en la que el peix gros es menja al petit. Aquesta acceptació legitima plenament la ideologia del sistema capitalista, basada en la cobdícia, que ens fa creure que cercant l’enriquiment personal s’ajuda a l’enriquiment dels altres. Una qüestió totalment falsa en una societat en què les diferències entre pobres i rics són cada vegada més grans.

Cal començar a desmuntar la creença que la competència i la cobdícia han estat el motor de la història, oblidant completament l’ajuda mútua, tant o més important en el procés evolutiu del desenvolupament humà. Ens trobem al davant d’un dilema entre dos conceptes filosòfics sobre els éssers humans: que l’home és un llop per a l’home, o que l’home és bo per naturalesa. Ens hem de decantar per un o altre, i només pot ser el segon, avalat avui dia pels coneixements científics recents sobre la teoria de l’evolució humana.

El sentit de la vida hauria de consistir en què cada persona fos ella mateixa, assumint el seu paper en la societat, i ajudar, en la cerca del creixement personal, a fer possible el dels altres. Si no som capaços de canviar les nostres creences, d’apostar per l’ajuda mútua i l’autosuficiència territorial, serà molt difícil aconseguir realment la plena ocupació. Per aconseguir-ho és necessari, imprescindible, un canvi cultural.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari