Publicat el 26/11/2014

INTERPRETACIÓ
Marc Martínez, Vicky Luengo, Josep Julién, Mercè Arànega, Josep Maria Alejandre
DIRECCIÓ Claudio Zulian
DURADA 90 min
GÈNERE Drama històric

Apel·lant a la metàfora poètica de segona mà, l’experiència que ens ofereix Claudio Zulian es podria definir com una mena de passeig enmig d’un bonic paisatge, però asseguts en un cotxe mal acabat i que es cala constantment, cosa que fa difícil que ens relaxem i gaudim del paisatge sense pensar en res més… Tot i que, si abusem una mica més de la «inspirada metàfora», el record que perdura en la memòria és considerablement positiu.

El problema principal és la direcció d’actors. Excepte en casos puntuals, com el de Mercè Arànega o el de Josep Maria Alejandre (tots dos excel·lents), un té la sensació d’estar contemplant una extensió de telenovel·les com La riera o El cor de la ciutat. Parlo de la insistència a sobreactuar, a remarcar el que ja és evident, a comportar-se, en definitiva, com ho faria un actor de teatre còmic en lloc de com ho faria una persona real. En tot moment es té la sensació de sentir un text recitat, amb la por que el públic no en percebi la força escrita a la cara dels actors. Els botxins es converteixen en personatges l’expressió dels quals transmet maldat, les víctimes en éssers indefensos que parlen sempre des d’una posició exageradament inferior…

No obstant això, la pel·lícula compta amb diversos elements que ajuden a fer més suportable aquest descuit. El primer és que som al davant d’una història dotada d’un bon guió. Els diàlegs (presentats, a més, mitjançant un vocabulari més proper a l’època reflectida que a l’actual) són tan encertats com creïbles, i en certs moments fins i tot aconsegueixen relativitzar l’ètica que se suposa responen les accions de cada personatge. A més, la història compta amb una estructura eficaç i molt ben plantejada: comencem presenciant una interessant anàlisi de la pobresa, després es passa per la transició entre rics i pobres, i finalment s’acaba en una reconstrucció preciosa de la classe alta que va existir fa tres segles (o això ens han dit). Tot plegat, envoltat d’una bella fotografia que s’acompanya per una no menys brillant direcció d’art. Tots aquests factors contribueixen a oferir-nos un evocador salt temporal de resultats notables, de manera que marxem de la projecció amb la sensació d’haver viatjat en el temps.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc