Publicat el 23/03/2016

Fa pocs mesos escrivia en aquesta mateixa columna que en els últims anys el western s’ha convertit en un dels gèneres més explorats pel cinema independent. Parlava dels casos d’Ardor, Slow West, Salvation i Deuda de honor, quatre pel·lícules fermament compromeses amb el seu gènere: si per una cosa destaquen és per la seva capacitat de trencar fronteres genèriques, és a dir, per posar a prova la flexibilitat del western. Bone Tomahawk, en canvi, gairebé no té en compte aquest aspecte. Senzillament es limita a explicar una història que fàcilment es podria traslladar a qualsevol context.

En realitat estem davant d’una pel·lícula pràcticament inclassificable. Potser podríem definir-la com una història farcida de comèdia, aventures, terror i una alta dosi de realisme que (casualment) transcorre a finals de segle XIX. Val la pena remarcar que aquest realisme juga un importantíssim paper en la pel·lícula, perquè gràcies a ell passem por sense sentir que se’ns vol espantar, riem sense que se’ns expliquin acudits forçats i patim sense que el fantasma del drama faci acte de presència. Tot plegat transcorre amb tota naturalitat, seguint el transcurs d’una sèrie d’esdeveniments que (ens fan creure) no podrien anar de cap altra manera.

Part de la culpa de tot plegat la tenen els diàlegs. Tan brillants com creïbles, ens expliquen la personalitat dels personatges, defineixen el context que els envolta i de tant en tant ens arranquen alguna riallada. Fins i tot en ocasions es converteixen en la raó de ser d’algunes seqüències, seqüències que si bé poden semblar innecessàries per al desenvolupament de la història, també defineixen brillantment la personalitat dels personatges i són al mateix temps, per què no, moments de pur lluïment d’un excel·lent guionista. Aquesta és, de fet, la senyal inconfusible de producte de qualitat que té aquesta pel·lícula: que converteix en imprescindibles escenes que en realitat no fan créixer la història.

Són tantes coses les que fan de Bone Tomahawke una pel·lícula inoblidable, que quan un acaba de veure-la gairebé ha de fer un esforç per recordar que es tracta d’un western. La subtilesa amb què tants i tants detalls decoren l’aventura, la brillant caracterització de cada personatge i la brutal duresa amb què estan plantejades les (escasses) escenes de violència fan d’aquesta aventura una experiència que deixa marca.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc