Publicat el 13/03/2013

INTERPRETACIÓ
Ryan Gosling, Michelle Williams, Mike Vogel, John Doman, Ben Shenkman
DIRECCIÓ Derek Cianfrance
DURADA 114 min
GÈNERE Drama / Romantic

Sempre és un plaer que de tant en tant algú ens recordi que una història d’amor pot ser enfocada des d’un punt de vista bell sense que això n’exclogui la seriositat i la maduresa. I és que Blue Valentine és una pel·lícula arriscada, però segura de si mateixa que resulta tan agradable de veure com de recordar hores després de descobrir-la.

El treball de Derek Cianfrance destaca sobretot per ser una d’aquelles pel·lícules de formes tan atractives com fidels al discurs. M’explico. El director desenvolupa el seu relat intercalant imatges del present i el passat dels protagonistes per explicar-nos de manera simultània l’inici i el desenllaç d’una història d’amor. Doncs bé, gràcies a aquesta exposició paral·lela d’ambdues històries (en realitat, l’inici i el final de la mateixa) s’estableix un vincle narratiu que ens permet observar l’efecte “causa-conseqüència” dels actes dels dos personatges. És a dir, som testimonis d’aquells detalls de convivència que la parella ha oblidat però que ressonen en el subconscient de les seves discussions. Aquesta esquematització, doncs, no es redueix a una qüestió estètica, sinó que respon a una decisió narrativa al servei de la tesi del relat.

És en part gràcies a aquesta estructura narrativa que entenem que la situació en què es troben en realitat no és culpa de ningú, senzillament és el resultat d’una acumulació d’anècdotes desafortunades motivades per la idealització de la parella convencional. De fet, si observem els personatges d’ambdues històries, ens trobem davant de dues parelles pràcticament diferents: el temps de mala convivència els ha canviat la personalitat de la mateixa manera que ha malmès la seva relació. Quelcom semblant al que passa amb els personatges de Dos en la carretera (Stanley Donen, 1967), Closer (Mike Nichols, 2004) o Revolutionary Road (Sam Mendes, 2008).

Estem davant d’una pel·lícula tan exquisida com devastadora que desarticula tots els engranatges de la història d’amor superficial del pitjor Hollywood. Però aquesta duresa del discurs no va més enllà de la tesi, ja que el desenvolupament de la història és fluid i fàcil de pair. I és que en realitat Blue Valentine no deixa de ser una història d’amor tan bonica com poètica, potser amb un desenllaç poc convencional, però en qualsevol cas bonica i poètica. En aquest sentit són molt reveladores les imatges que acompanyen els primers crèdits de la pel·lícula: rajos de llum de colors que il·luminen momentàniament els rostres d’ambdós protagonistes, imatge símbol que ens recorda que sovint confonem la recerca de la felicitat amb el desig d’estirar i estirar el plaer momentani causat per una història d’amor efímera.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc