Publicat el 21/12/2011

INTERPRETACIÓ
John Boyega, Jodie Whittaker, Alex Esmail, Franz Drameh, Nick Frost
DIRECCIÓ Joe Cornish
DURADA 80 min

Les invasions d’éssers extraterrestres són una font inesgotable d’arguments per al cinema, però com qualsevol idea, la iteració comporta un desgast. Tant és així que ni tan sols el tàndem Spielberg-Abrams ha aconseguit revifar el gènere amb Super 8. Ja ni parlem de disbarats com Cowboys & Aliens.

Com ja va passar fa un temps amb la sud-africana District 9, que tot i no ser una pel·lícula rodona, era una de les més suggeridores cintes de ciència-ficció en molt de temps, ara la revelació de la temporada ve d’Anglaterra. I és que sembla que a Hollywood hi ha una terrible sequera d’idees.

Joe Cornish forma part d’un grup de comediants, guionistes i directors anglesos que han cridat prou l’atenció, de manera que tres d’ells (Steven Moffat, Edgar Wright i el mateix Cornish) hagin estat els escollits per escriure el guió de Las aventuras de Tintín: El secreto del unicornio, una pel·lícula de Spielberg però amb Peter Jackson, australià, com a productor. Si hi sumem Simon Pegg i Nick Frost, que té un petit paper a la pel·lícula, tenim els cinc britànics que han sigut responsables en conjunt de pel·lícules com Zombies Party, Arma Fatal, Paul i Scott Pilgrim contra el mundo. Potser no són joies que un recordarà la resta de la seva vida, però sí que són pel·lícules molt entretingudes i, de vegades, sorprenents.

Tornant a la cinta que ens ocupa, Cornish no inventa res, de fet no fa altra cosa que repassar llocs comuns, però l’embolcall està perfectament dissenyat per agradar a l’espectador habitual. Attack the Block no vol dirigir-se a tots els públics com sí ho volia fer Super 8, té la cruesa justa per agradar als adolescents d’avui en dia i als que encara no han deixat de ser-ho del tot i tots els clixés de les invasions extraterrestres de sèrie B envoltats d’un to més aviat de paròdia.

Amb tot, estem davant d’un producte de consum. Encara que en cap moment ens venen una altra cosa, sí que hi ha certs moments en què es vol ficar amb calçador un superficial missatge de crítica social que pot treure de polleguera els espectadors més exigents. La resolució de la pel·lícula també em sembla que desentona amb la resta del metratge, perquè perd part de l’acidesa a canvi d’una èpica molt forçada.

És una pel·lícula irregular, però segueix sent molt més interessant que la major part del gènere que ve de Hollywood.

 

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc