Publicat el 02/10/2013

Com és possible que 10.000 persones, amb noms i cognoms, per ser cada vegada més rics, matin, robin i explotin a 7.000 milions de persones? Algú creu que és possible acceptar que només amb una part insignificant de la fortuna d’aquestes 10.000 persones seria possible suprimir la fam al món? Com pot ser que la gent accepti retallades en l’estat del benestar, amb l’acusació de que han estirat més el braç que la màniga i per tant són culpables de tot el que els hi passa? És possible acceptar de nou el retorn a una societat cada vegada més desigual de molts pobres i pocs rics? Es podrien fer milers de preguntes semblants, i la resposta sempre seria la mateixa: constatar que estem vivint en una societat domesticada que no pensa i li fa por afrontar la defensa de la seva malmesa dignitat.

És tan descarat i vergonyós el que està passant, que és impossible evitar, que una societat com la catalana, vulgui endegar una nova experiència vital, amb la creació d’un nou estat al segle XXI, que defensi una societat del benestar i la plena ocupació. Ara toca fer una crida a participar de forma pacífica i creativa, a la recuperació d’una societat civil catalana rica i plena, mitjançant la cultura del seny i la rauxa. Ara toca plantar cara a una forma de fer política al servei dels poderosos, que atempta contra els principis més fonamentals dels drets humans. Ara toca començar a ser realment ciutadans i no súbdits d‘un sistema polític i econòmic que denigra la dignitat dels éssers humans. Nosaltres podem, fem-ho!

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari