Publicat el 18/06/2017

Necessitem posar límits en la vida. És quelcom de positiu perquè ens genera seguretat interna. El límit és una frontera, una línia que establim que ens diferencia dels altres. Igual que la pell delimita el nostre límit corporal de l’entorn exterior i el protegeix alhora que el manté unit, els límits demarquen i protegeixen la nostra identitat. Posar límits ens genera salut emocional.

Un límit és una senyal verbal o no verbal emesa que mostra a les altres persones la necessitat de rectificar una comunicació o una conducta que considerem exagerada, inadequada, inoportuna o abusiva.

Les relacions han de ser simètriques. Hi ha gent que sempre dona de més, sense posar límits. Si una persona fa tot el que se li demana, acaba no tenint el control de la seva pròpia vida, falta de temps, etc. Hem de fer valorar el nostre temps, la nostra dedicació, no passar sempre a segon lloc.

Els límits no han de ser rígids ni flexibles, han de ser assertius. És a dir, s’han de marcar respectant i fent-se respectar. De vegades preferim cedir abans que enfrontar-nos a una altra persona.

Molts de nosaltres hem estat educats per ser bons per aconseguir l’aprovació d’altri. Ser bons significa ser educats, amables, respectuosos amb els altres. Ser bo no significa tractar d’estar d’acord amb tothom ni fer favors indiscriminadament. Si s’és massa bo, un es torna com una catifa per on tots caminaran per assolir els seus objectius.

Us fem algunes recomanacions:
I. Doneu explicacions i no us queixeu. Les persones es posen a la defensiva i no escolten si un no para de queixar-se o de rebaixar els altres. Tracteu d’explicar el que us molesta d’una forma calmada i respectuosa, d’aquesta manera els altres us escoltaran millor.
II. Deixeu de disculpar-vos quan en realitat no ho sentiu. Si hem comès un error, ens disculpem i expliquem les raons del nostre comportament. Però no cal repetir contínuament que ho sentim quan no és així. Aquest és un hàbit que ens manté lligats a la culpa i a la impotència.
III. Apreneu a dir ‘No’ sense necessitat de dir ‘No’. Quan ens fan una proposta podem dir: «Ja tinc plans per fer una altra cosa». Tampoc no cal que siguem extremistes; si podem, ocasionalment podem ser flexibles.

Negar les nostres necessitats podria semblar quelcom d’admirable, però això és superficial. Amb aquest comportament l’únic que aconseguim és desconnectar-nos de nosaltres mateixos. Molts pensen que si es donen prioritat a ells mateixos són egoistes i no es preocupen pels altres. Però per poder donar el millor als altres primer hem de donar-nos-ho a nosaltres mateixos. No podem donar quelcom que no tenim.

 

Meritxell Bellatriu
Psicòloga Col. Núm. 13811

Deixa un comentari

Idees de regal