Publicat el 12/07/2018

INTERPRETACIÓ
Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michael Douglas, Michael Peña, Michelle Pfeiffer
DIRECCIÓ Peyton Reed
DURADA 118 min
GÈNERE Acció / Superherois

Sense pretensions. Un passatemps modest i simpàtic. La recepta és senzilla: un guió prou seriós perquè la història no resulti ridícula i prou informal per eliminar tot indici de transcendència. Així, els gags fallits (que hi són) no resulten ofensius i els forats argumentals (que permetrien amagar girafes) fins i tot fan somriure. La contenció també hi ajuda. Per exemple, els guionistes posen els personatges per davant de l’exhibició d’imatges generades per ordinador. I la bona gestió de les escenes d’acció aconsegueix que l’agilitat d’Ant-Man y la Avispa es degui més a l’entrecreuament de trames i al crescendo del mateix guió que no pas a les persecucions i baralles.

És com si tots els departaments s’haguessin posat d’acord per treballar molt seriosament en l’elaboració d’un producte funcional. Els diàlegs no són exemple de polidesa, però (gairebé) no fan enrojolar. La interpretació no és cap meravella, però compleix amb les (modestes) exigències del guió. Els personatges no tenen una profunditat espatarrant, però cauen simpàtics i estan ben caracteritzats, secundaris inclosos. Les escenes d’acció no desborden d’adrenalina, però encaixen fantàsticament amb el tempo de la pel·lícula. I de fet, si algun d’aquests departaments hagués intentat portar la seva feina gaire més lluny, molt probablement hauria topat amb el caràcter humil del producte i l’hauria acabat fent caure en el ridícul.

A més a més, Ant-Man y la Avispa conté dos detalls que la fan especialment singular. El primer, que tot i ser una continuació no transmet la sensació que sigui innecessària. Això es deu en gran part al fet que no ens trobem davant del sorgiment d’una nova amenaça maligna per culpa de la qual el protagonista es veu obligat a tornar a posar-se la disfressa; ni davant d’un atac nuclear imminent que obliga tota la humanitat a dipositar la confiança en un enigmàtic personatge emmascarat. El motor d’arrencada d’aquest producte és molt més modest i fàcil d’acceptar.

El segon detall és que un dels elements més estimulants amb què la història es guanya l’empatia de l’espectador (l’animadversió entre Hank Pym i Scott Lang) sorgeixi dels fets d’una de les germanes grans de la franquícia Marvel (Capitan América: Civil War). Un fantàstic exemple de com servir-se del que podria ser un hàndicap (en el fons, Ant-Man y la Avispa se sap la menor d’un producte gegantí) per reiniciar conflictes i enriquir la trama.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

tomorrowland
Germans Homs 1852
Meslloc