Publicat el 05/04/2018

He viscut tota la vida al Maresme i fins fa ben poc no havia anat mai a la confraria de pescadors de Montgat, una de les últimes que actualment subhasten directament al consumidor final. Això em va explicar l’Ángel, un pescador del port del Masnou de tota la vida. «¡Ángel ! ¿A qué hora nos vemos mañana para grabar el documental?» «Yo salgo a pescar sobre las seis de la mañana, ¿te va bien a las 5:45?» Com que dir «No pot ser més tard?» no era una resposta adequada, ens vam veure l’endemà al port del Masnou, on té la seva barca de tresmall. Dit i fet: cap a les sis del matí vam sortir a la mar, a retirar les xarxes que el dia anterior havia col·locat poc després d’haver parlat amb mi.

Sempre m’han dit que gravar dins d’una barca és de les pitjors condicions en què es pot trobar un càmera, i en aquell cas no va ser diferent. L’onatge no ajudava. Després de diverses hores anant involuntàriament d’una banda a l’altra de la barca intentant gravar com l’Ángel agafava tot el peix, doncs, vam tornar al port, on es començava a veure moviment a la silueta urbana del Masnou.

Un cop netejat el peix (i esmorzats), vam anar a Montgat a vendre el producte. Més fresc impossible. Una subhasta d’allò més curiosa per a un servidor, que mai no n’havia vist cap. Em va sorprendre aquell nou món que acabava de descobrir, em va evocar una certa sensació bucòlica que pensava que ja només podia experimentar quan mirava documentals de National Geographic. I és una llàstima que aquesta activitat es perdi, que els pescadors com ell estiguin desapareixent de Catalunya. En l’última dècada ha desaparegut el 42% de la nostra flota pesquera i han abandonat l’activitat el 51% de les embarcacions d’arts menors.

L’Ángel no creu que els pescadors del port del Masnou durin més de cinc anys. D’aquí a poc temps, el capítol d’aquesta setmana serà un document antropològic d’una activitat inexistent al nostre país, un bell record.

 

Carles Tamayo Rico
www.carlestamayo.com
@tamayostuff

Deixa un comentari