Publicat el 14/05/2014

INTERPRETACIÓ
 Richard Coyle, Leonor Watling, Ginés García Millán, Simon Delaney, Lorcan Cranitch
DIRECCIÓ Teresa Pelegrí i Dominic Harari
DURADA 87 min
GÈNERE Comèdia / Romàntica

De la primera incursió en territori irlandès per part dels directors Teresa Pelegrí i Dominic Harari en resulta el que, probablement, sigui el seu millor treball. Amor en su punto desprèn simpatia i rebutja la majoria de tòpics i moralitats convencionals propis de la comèdia romàntica contemporània; especialment pròpia del cinema espanyol. Els directors descriuen eficaçment el caràcter i la personalitat dels protagonistes del relat, així com també la seva creïble evolució, sense cap mena de lliçó ètica. Alhora, les seqüències còmiques no representen cap gran novetat, però contribueixen notablement a dinamitzar l’avanç dels esdeveniments i no són gens ofensives. Gràcies a tot plegat, Pelegrí i Harari aconsegueixen un producte còmic competent, lleuger i simpàtic.

Per descomptat, no parlem de cap obra mestra que reinventi els cànons de la comèdia romàntica. Però sí que som al davant d’una pel·lícula que, tot i reconèixer de manera oberta que té com a objectiu únic l’entreteniment, sap que això no és excusa per perfilar una certa profunditat i coherència en el caràcter dels personatges. I, en bona part gràcies a la magnífica actuació dels actors Rychard Coyle i Leonor Watling, al llarg del metratge gaudim d’una entranyable exhibició de caràcters, destinats a col·lidir irremeiablement. Tots dos són personatges que a estones cauen bé i a estones cauen malament, però que sempre desperten una certa identificació, cosa que ens permet empatitzar amb la seva posició. Per això no resulta xocant que les situacions amb què es topen sembli que succeeixen per causes naturals, i no per una voluntat moralista dels narradors.

Aquesta objectivitat brinda als guionistes la possibilitat de tocar, de forma desenfadada, temes aferrats a una certa polèmica, com ara el vegetarianisme o el contrast injust que existeix entre la quantitat de productes malgastats en determinades receptes culinàries i la manca d’aliments que mata de fam mig món. Pel que fa a això, la pel·lícula es limita a exposar dos posicionaments considerablement oposats, rebutja de casar-se amb cap d’ells i els usa només com a eina per assenyalar l’enfrontament entre els protagonistes. I és que el film mai perd de vista la seva essència de comèdia romàntica, i a partir d’aquest fet, tot element és utilitzat com a mitjà per obtenir un resultat millor. Una determinació que es manté ferma fins al desenllaç, i gràcies a això aquest esdevé convincent i molt ben resolt; sense endolciment i amb el gust agredolç tan propi dels finals de la majoria d’experiències reals.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2