Publicat el 03/09/2014

INTERPRETACIÓ
 Daniel Radcliffe, Zoe Kazan, Megan Park, Adam Driver, Mackenzie Davis, Rafe Spall
DIRECCIÓ Michael Dowse
DURADA 99 min
GÈNERE Comedia romàntica

L’escassetat de comèdies de prestigi en el cinema actual ens ha conduït a fer una classificació entre pel·lícules de qualitat i pel·lícules «de la pila»: el bon cinema és el que conté una certa profunditat, i tot producte el propòsit del qual sigui exclusivament entretenir queda relegat al terreny de l’obra menor. El cas és que Amigos de más demostra que és possible passar una bona estona sense recórrer a temes transcendentals i, alhora, no sentir la vergonya aliena que tan habitualment provoquen les comèdies contemporànies. En tot cas, buscar profunditat en la nova el·lícula de Michael Dowse és una equivocació, ja que té com a únic objectiu proporcionar-nos una companyia simpàtica durant una hora i dos quarts.

La singularitat bàsica d’aquest producte és, diguem-ho ja, la presència de Daniel Radcliffe com a protagonista del repartiment. El cas és que la més que correcta interpretació del jove actor que, anys enrere, va donar vida al mag contemporani més famós ha estat tota una sorpresa, fet que ha reduït una bona part de les crítiques de la pel·lícula a la frase «la millor interpretació de Daniel Radcliffe». Sens dubte, la pel·lícula compta amb altres aspectes igualment positius, però és ben cert que Radckiffe ha aconseguit superar la condemna de l’etern actor d’«aquella franquícia d’èxit», encara que el talent sigui qüestionable. Transcorreguts deu minuts de la pel·lícula, ja ningú recorda el personatge que el va catapultar a la fama, i es converteix no només en el protagonista indiscutible del xou, sinó també en el motor principal de la funcionalitat del producte.

Diguem-ho tot, no es tracta d’una pel·lícula perfecta. El principal defecte que té és que es tracta d’una peça a estones massa autoconscient: els diàlegs hàbils dels protagonistes, així com el seu caràcter extravertit, de vegades corren el perill de convertir-se en autoparòdics, i condemnen els personatges a assemblar-se a persones que interpreten personalitats preestablertes. Però el guió d’Elan Mastai és conscient del perill, motiu pel qual es pren la molèstia de despullar els protagonistes i mostrar, així, el seu vessant més humà.

En resum, Amigos de más no deixa de ser una peça de gènere entretinguda i efectiva, decidida a esquivar els principals tòpics de la comèdia convencional i a convertir-se en una de les propostes cinematogràfiques més refrescants de la temporada.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari