Publicat el 19/04/2018

Ambaixadors de la confederació intergalàctica.

Molt probablement no et descobreixo res si dic que mensualment es duen a terme albiraments d’ovnis a Montserrat; una activitat que porta més de 40 anys celebrant-se mes rere mes amb gran èxit de participació, arribant a aplegar centenars de persones. Hi ha una petita rutina consensuada que consisteix a sopar a l’Hotel Bruc —un establiment amb semblances més que inquietants amb el motel Bates de Psicosi— els dies 11 de cada mes, per després, cap a les 23 h, pujar en processó cap a l’esplanada ovni, a prop de Can Massana.

Jo em vaig avançar unes hores i sobre les 20 h ja em trobava a l’Hotel Bruc, on vaig tenir el plaer de conversar amb els assistents: Un cop vaig veure unes llums al cel quan tornava a casa després de la feina i no vaig voler explicar-ho a ningú. Vaig veure un ‘platillo volante’ a Cornellà amb el meu pare. Jo no volia dir-ho, com ho expliques perquè no es pensin que ets boig? Nosaltres sabíem dels albiraments i vam pujar a Montserrat en plan cachondeo a veure ovnis, i resulta que sí que vam veure alguna cosa al cel. Jo vaig tenir una experiència on està involucrada la policia civil i l’exèrcit, però que no us la podré explicar fins d’aquí a 30 anys. Heu de parlar amb en Grífol. Aquestes són algunes de les opinions i experiències que vam recollir. I la majoria ens enviava a parlar amb un tal Grífol, el ‘contactat’ que havia fundat aquell esdeveniment.

Cap dels mesos que vaig assistir-hi no vaig ser testimoni de cap experiència digna de menció. Després d’hores esperant el tal Grífol i de mirar el cel (envoltats per la suggestiva olor de maria d’alguns assistents), una cosa estava clara: un conjunt de persones molt diferents entre elles havien tingut certes experiències comunes a diferents indrets de Catalunya i Espanya i totes anaven a buscar respostes a Montserrat. És poc honest jutjar, com molta gent afirma sense el més mínim interès, que són una colla de mentiders. No crec que ningú dels allà presents em mentís. Seria absurd passar gran part de la nit lluny de casa, exposats al fred i el vent, per explicar boles. A més, estarem d’acord que una mentida no aguanta quaranta anys seguits aplegant centenars de persones vingudes d’arreu. Per jutjar s’ha de conèixer, i és per això que us convido a assistir algun dia 11 a Montserrat o a veure el documental adjunt a l’article. Personalment he arribat a la conclusió que no deixa de ser una espècie de club social que aglutina gent de tots els oficis, sexes, classes socials, ideologies… Hi ha qui queda setmanalment per jugar a golf, i hi ha qui queda mensualment a l’esplanada ovni de Montserrat per parlar de les seves experiències ufològiques.

Finalment el Sr. Grífol no va aparèixer cap dels mesos que jo hi vaig anar, però em vaig quedar intrigat per conèixer qui devia ser aquell home del qual tots parlaven i capaç de fer veure ovnis a tercers. Vaig quedar amb ell a Montgat, on va veure un ovni per primer cop. En començar l’entrevista em va deixar clar que ell no és un ufòleg, com molts diuen, sinó un ‘contactat’, missatger d’essers d’una altra dimensió.

 

Carles Tamayo Rico
www.carlestamayo.com
@tamayostuff

Deixa un comentari