Publicat el 09/03/2016

El fet de trobar-nos immersos en una gran crisi econòmica que ningú no sap realment per què s’ha produït, i menys encara quan s’acabarà, ens obliga a haver de fer servir una de les característiques més substancials i pròpies dels éssers humans, que és la seva capacitat de pensar. Si fem el gran i difícil esforç d’exercir aquesta capacitat, ens adonem que la humanitat es divideix en dos grups, el dels rics i el dels pobres, amb la gran paradoxa que hi ha pocs rics amb molts diners i molts pobres amb pocs diners. Aquesta divisió de la humanitat entre els rics dominadors i els pobres dominats genera tensions socials que cal afrontar mitjançant l’arbitratge de l’estat, gestionat per la classe política.

No suposa descobrir cap veritat que els polítics, històricament, han estat sempre al servei de les classes dominants. S’hauria d’estar molt cec per no veure-ho en el funcionament de la nostra societat. Si continuem pensant encara una mica més, ens podem adonar que avui dia, amb només una petita part de la riquesa dels rics, seria possible suprimir la pobresa en el món. Per fer-ho possible es donen totes les condicions objectives necessàries, sempre que es pugui fer despertar una societat civil submisa i adotzenada per començar a resoldre, si més no inicialment, la xacra dels aturats majors de 40 anys, que malauradament mai més no trobaran feina estable en el món del mercat, però sí poden trobar un lloc en el de la societat civil, el tercer sector, sense afany de lucre. I això és possible!

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari