Publicat el 19/04/2018

Fa poques setmanes escrivia, en relació a Los archivos del Pentágono, que el talent de Steven Spielberg mai no ha transcendit el camp de la narrativa. I en això no hi ha res a retreure: pel·lícules com El diablo sobre ruedas, Tiburón, Encuentros en la tercera fase, En busca del arca perdida o Jurassic Park van alçar l’art de l’entreteniment a terrenys evocadors, hipnòtics i absolutament innovadors. El problema arriba, al parer d’un servidor, quan el director es proposa endinsar-se en terrenys de més complexitat, on la dicotomia de bons i dolents i la moralitat simplista no tenen cabuda. Pel·lícules com El color púrpura, La lista de Schindler o Amistad són la demostració que Steven Spielberg és un gran narrador i un pèssim pensador. Centra’t en l’entreteniment, Steven, i tot sortirà bé. O així era, almenys, fins fa deu anys.

La quarta entrega de la saga d’Indiana Jones (El templo de la calavera de cristal) va canviar-ho tot. Aquell va ser l’inici d’una davallada sense aturador (ja presagiada amb La guerra de los mundos). L’explosió dels efectes per ordinador semblava haver-se convertit en l’eina preferida de Spielberg, que ara deixava de banda guió i personatges per divertir-se potinejant la nova joguina. I de sobte, el director més conegut del mon havia envellit. El seu cinema ja no era ni entretingut. Giragonses desenfrenades sense cap emoció a Las aventuras de Tintín: el secreto del unicornio, fantasia desencantada en quantitats excessives a Mi amigo el gigante, titelles sense vida interpretant personatges històrics a El puente de los espías i Los archivos del Pentágono…

Però, contra tot pronòstic, Spielberg s’ha refet. Amb el seu nou treball ha aconseguit recuperar la seva capacitat d’hipnotitzar sense confondre i de generar adrenalina sense marejar. És cert que Ready Player One té tots els defectes que caracteritzen el cinema del seu autor: història d’amor insubstancial, realització del somni americà, protagonistes i antagonistes estereotipats…, però són defectes que no taquen (gaire) l’acabat del producte. En primer lloc perquè, malgrat tot, els personatges cauen simpàtics (fins i tot el dolent) i no embafen. En segon lloc i sobretot, perquè les aventures estan brillantment desenvolupades. Spielberg ha aconseguit explicar la seva història com ningú n’havia explicada mai cap. I el més important, ha retrobat la fórmula màgica de construir muntanyes russes que, sense deixar-te anar, saben aturar-se quan convé i distribuir els tirabuixons en la dosi adequada.

 

INTERPRETACIÓ Tye Sheridan, Olivia Cooke,
Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg
DIRECCIÓ Steven Spielberg DURADA 140 min GÈNERE: Aventures / Acció / Ciència ficció

Deixa un comentari